Pols continu entre l’islam i el laïcisme a França

La presència de l’islam ha portat a l’arena pública uns elements que es creien superats, almenys en gran part, després d’haver donat Europa una puntada de peu al ‘religionisme’, un fenomen que disminueix en els llocs on va imperar el catolicisme, tot i que no ocorre el mateix on hi ha una presència significativa d’evangèlics, com en els EUA, o on la propagació de la fe evangèlica augmenta, com en el preocupant cas d’Amèrica Llatina.

Una característica de l’islam és el seu interès per la justícia social, tema sobre el qual existeix una abundant bibliografia i des de la meitat del segle XX s’ha estudiat des de les més diverses perspectives. Potser per això un nombre de pensadors occidentals, generalment d’esquerres, s’han sentit atrets per la religió que va revelar Mahoma. A aquest grup, i per extensió a l’esquerra en general, se’ls qualifica despectivament a França d’«islamoesquerrans».

L’Institut Jean Jaurès, una fundació pròxima al Partit Socialista, ha publicat els resultats d’una enquesta al voltant del laïcisme i la religiositat a l’escola que porta dades curioses i fins i tot sorprenents sobre els ensenyants francesos, especialment sobre els ensenyants més joves en relació amb els més veterans i el conjunt de la població, resultats que constaten notables diferències generacionals.

Vet aquí algunes dades del sondeig: els professors francesos en general són més proclius a associar el laïcisme amb un tractament similar aplicable a totes les religions (37%) que el conjunt dels francesos (23%). Una majoria de professors en general (64%) condemna els signes religiosos ostensibles entre els pares i les mares d’alumnes musulmans que acompanyen els estudiants durant les activitats fora de l’escola, un debat molt viu a França en el qual el ministre d’educació, Jean-Michel Blanquer, defensa aquesta mateixa posició. No obstant, més de la meitat dels professors joves, és a dir menors de 30 anys, aprova que els pares i mares musulmans puguin portar peces religioses quan participen en activitats extraescolars, davant els professors de més edat (36%) i el conjunt de la població francesa (24%).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’estudi emfatitza que els ensenyants joves tenen «una visió molt més liberal del laïcisme» que els seus col·legues de més edat i que la societat en general, i afronten la qüestió de manera «molt pròxima als models de societat anglosaxons multiculturals». Lògicament, està en l’aire si aquesta tendència és passatgera o s’incrementarà en les següents generacions i, sobretot, si s’estendrà a la resta de la societat, és a dir més enllà dels professors. Una altra dada de l’estudi és que més de la meitat dels ensenyants joves es mostren favorables a permetre l’ús del burquini fora de l’escola, una cosa que només la quarta part dels francesos aprova. En la mateixa línia, la majoria de professors joves subscriu que a les piscines públiques s’habilitin horaris exclusius per a dones.

L’estudi destaca que el cos de professors en general és sistemàticament més favorable que la resta dels francesos que puguin exhibir-se signes religiosos, una predisposició més visible entre els professors menors de 30 anys, «que apareixen molt impregnats del relativisme cultural de la seva generació en aquestes qüestions». Una altra dada corrobora aquesta tendència: el 57% dels professors joves recolzen que les estudiants musulmanes es cobreixin el cap, davant el 36% del conjunt dels professors. En fi, l’enquesta suggereix l’existència d’una atmosfera més permissiva amb l’islam a França entre els joves, malgrat l’ofensiva del laïcisme oficial que promou el Govern.