Una Diada descafeïnada

L’actualitat reflectida en els mitjans de forma insistent, deixant de banda la política internacional i l’Afganistan, s’ha centrat en l’escandalós i incomprensible increment del preu de la llum i en el projecte d’Aena per ampliar l’aeroport del Prat amb una inversió de 1700 milions d’euros. Val la pena recordar que, una vegada aprovat pel Govern central i acordat amb el Govern català a primers d’agost, ha generat al llarg de l’estiu un important debat i un elevat grau de discrepàncies per motius ecològics i de model socioeconòmic català de futur. Finalment la convocatòria d’una manifestació contra l’actual proposta per al 19 de setembre, l’anunci que ERC hi assistirà i un missatge del president Aragonès prioritzant el medi ambient han ocasionat la negativa dels promotors a continuar amb el projecte i la indignació del sector empresarial.

Alhora continuen les discrepàncies entre els dos partits del Govern català i de poc ha servit la jornada de treball conjunt de tots els seus membres per preparar el nou curs polític i rebaixar el to i el contingut de les respectives posicions. Des de com veuen ERC i Junts l’ampliació de l’aeroport o com valoren la taula de diàleg, ara de negociació, amb el Govern central és evident i preocupant que les distàncies en lloc de disminuir continuen creixent i que la demanda d’unitat política que formula la societat cada vegada és menys viable. Tampoc es pot apreciar una bona sintonia entre el Govern i la CUP respecte a les dues accions polítiques esmentades.

I si aquestes accions no fossin suficients el president de la Generalitat ha hagut de conviure amb la confrontació directa que la presidenta del Parlament ha provocat no ja amb l’atorgament unilateral de la medalla d’or de la institució a milers de persones suposadament reprimides, sinó amb l’acusació directa de ser ell un repressor per no retirar acusacions contra qui va cometre delictes. Potser criticar aquest comportament contribueixi a fer-la més protagonista, però no fer-ho ens porta a un descrèdit més gran de la segona institució del país.

Així doncs, la convocatòria de la manifestació de la Diada s’ha trobat enmig d’un ambient internacional, estatal i català bastant greu, complex i preocupant. Ningú s’atrevia a dir com aniria i cal afirmar que l’assistència ha sigut significativa, que el seu desenvolupament, tret de les agressions d’un reduït grup de joves encaputxats a la porta de la seu de la policia nacional, ha sigut correcte i que els discursos no han aportat cap novetat. Si Cuixart diu que ho tornaran a fer, si Paluzie exigeix al president que faci la independència i si els independentistes han de lluitar i guanyar-la, és obvi que l’aspiració del president de poder posar sobre la taula de diàleg la unitat independentista reflectida en una manifestació grandiosa no només ha quedat frustrada sinó que fins i tot ell i altres membres d’ERC van rebre algun xiulet i algun insult.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sí, la Diada va obtenir una participació digna però molt inferior a la dels últims anys i no podrà ser utilitzada com a prova d’unitat del món independentista ni de respecte a qui defensa la independència. Més enllà de les xifres electorals que cada opció política valora segons li convé, la divisió de la societat catalana és un fet real i el sector no independentista té la sensació que fa uns deu anys que els diversos governs de la Generalitat només actuen en benefici de l’altre sector.

El partit guanyador de les últimes eleccions i que ocupa la Presidència de la Generalitat afirma i reitera que vol governar per a tota la ciutadania i concentrar-se en les seves demandes i necessitats. Esperem que ho faci. La Diada no tindrà grans conseqüències. La taula de diàleg i l’acció política per a tothom sí que les haurien de tenir.