L’escola, més enllà de la Covid

El curs escolar, el tercer sota l’influx de la pandèmia, comença avui a les escoles de Catalunya. L’organització familiar recupera l’estabilitat i un cert aire de normalitat. L’evolució de la cinquena onada de la Covid aconsella mantenir pràcticament en la seva integritat les mesures de precaució que van servir el curs passat per fer de les escoles, en un esforç organitzatiu mai prou elogiat, no només un lloc segur, sinó un dels ressorts més eficaços en la detecció i aïllament dels contagis cada vegada que la transmissió comunitària sortia de control. Les xifres estan millorant, però encara hauran de passar setmanes fins que s’arribi a la immunització completa dels més grans de 12 anys i fins que es comprovi quin és l’impacte de la variant delta, amb més capacitat d’infecció entre els menors, en condicions d’escolarització.   

L’adaptació de l’entorn escolar a les exigències de la pandèmia ho ha condicionat tot en els dos cursos passats: plantilles, organització, protocols sanitaris i mètodes d’aprenentatge, especialment quan la presencialitat s’ha vist més dificultada. L’habilitació d’una part dels fons Covid de l’Estat per assegurar la seguretat de la comunitat educativa ha permès a les autonomies, com és el cas de Catalunya, augmentar plantilles i millorar les ràtios per primera vegada en molts anys. En tal situació d’emergència sanitària altres problemes han quedat en un segon pla. Ara tornen a emergir alguns reptes pendents.

Un d’ells és el de la formació professional. L’esforç que s’ha fet en els últims anys, amb l’anomenada formació dual, per adequar-la millor a les exigències del teixit productiu sembla que finalment ha reforçat el seu atractiu com a sortida acadèmica amb bones perspectives ocupacionals. Fins al punt que aquest inici de curs en comunitats com Catalunya (amb un augment del 23% de les peticions) i Madrid la demanda ha superat l’oferta de llarg. El creixement de les places disponibles respecte a la previsió inicial, l’increment del nombre d’alumnes per classe i l’activació de l’oferta privada no han sigut suficients i per no deixar cap petició sense satisfer es confia en la formació no presencial.

Cal preguntar-se també si renunciar als components de socialització que implica l’entorn escolar i plantejar com a alternativa definitiva l’educació per via telemàtica és una resposta vàlida per al col·lectiu més susceptible al fracàs i l’abandonament escolar. La nova llei que anuncia el Govern de Pedro Sánchez hauria de contemplar models híbrids, per assegurar el contacte amb les empreses, i una millor dotació pressupostària per empènyer les comunitats autònomes perquè les solucions provisionals no siguin definitives quan no es considerin òptimes.

Finalment, els experts alerten de la que qualifiquen com una segona pandèmia d’inestabilitat emocional infantil i juvenil, després de dos anys superats amb una enteresa exemplar per la immensa majoria d’escolars, però extraordinàriament difícils i que han deixat ferides que acaben sortint a la llum. Pedagogs i psicòlegs elogien els valors d’integració, detecció i atenció de les escoles i els seus professionals. Però també adverteixen que no n’hi ha prou, i seran necessaris més esforços a l’àrea de la salut mental en aquestes edats.