Lluita social Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Col·lectivitzar
El col·lectiu LGTBIQ no és un col·lectiu per caprici, ni la seva col·lectivitat els afebleix. Pretendre que no s’associïn és negar-los el dret a lluitar
En un món cada cop més individualista i ferotge, la comunitat esdevé un bé universal. Les lluites socials sempre han estat protagonitzades per col·lectius que, malgrat les discrepàncies i les diferències que hi puguin tenir internament, comparteixen un objectiu, uns ideals i valors, un fi concret i material. Sovint, la col·lectivització no la decideixen els propis integrants del col·lectiu en qüestió, sinó que és la mateixa societat, allò que en diem el sistema, qui tendeix a agrupar-nos segons els nostres drets –convertits en privilegis– i les nostres llibertats –sovint invisibilitzades, contemplades en lleis i tractats internacionals, i ignorades per la majoria de democràcies–.
La col·lectivitat és un dret, doncs. Un dret dels grups socials que decideixen defensar-se en comunitat, perquè les opressions que pateixen no són individuals; o perquè la resposta que hi han de donar no depèn d’una acció sense mobilització; o perquè les violències que pateixen són estructurals i s’han de tractar globalment i no de forma separada.
Notícies relacionadesSembla del tot innecessari haver-ho de recordar a hores d’ara, perquè no hauria de caldre reivindicar l’evidència, però molt em temo que els altaveus de la dreta ultra i la ultradreta tornen a normalitzar eslògans i proclames antigues. Voler fer veure que col·lectivitzar una lluita és perjudicial per al mateix col·lectiu és, de totes totes, una manera de desmobilitzar i de desprotegir-lo. Si no formem part del col·lectiu, les causes de les nostres opressions hauran aconseguit el seu propòsit: que la nostra lluita quedi diluïda, normalitzada i desarrelada.
El col·lectiu LGTBIQ no és un col·lectiu per caprici, ni la seva col·lectivitat els afebleix. Pretendre que no s’associïn és negar-los el dret a lluitar. Sindicar-se, en qualsevol aspecte de la nostra vida individual o col·lectiva, és un dret. Evitar-ho o insinuar que és perniciós és una altra forma d’indefensió: és així com ens arrabassen el futur, convertint-nos en illes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
