Context Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Guanyar temps sense trencar el càntir
La compareixença distesa de Sánchez i el míting d’Aragonès van deixar en evidència que no parlen del mateix. Però el determinant serà l’asimetria de la taula de negociació
La taula de negociació és asimètrica malgrat els molts esforços per part de la Generalitat de plantejar-ho com un diàleg entre iguals. Pedro Sánchez és el president del Govern d’Espanya, en conseqüència el president de tots els catalans, també de Pere Aragonès, com a ciutadà i com a president de la Generalitat. Sánchez ho va explicitar en la compareixença posterior a la reunió amb certa condescendència, la mateixa amb la qual va despatxar la insistència d’Aragonès a reclamar-li l’amnistia i l’autodeterminació cada vegada que es veuen. «No són possibles i a Catalunya no li convenen més ruptures», va sentenciar. Per a Sánchez, del que es tracta és de temperar el conflicte existent «a» Catalunya, oferint tot el temps del món per acostar posicions i sortir de l’encallador.
Pere Aragonès pretén fer creure que la taula és simètrica, suggerint sibil·linament estar davant la negociació d’un procés compartit entre dos governs d’igual pes i jerarquia per pactar una via per a la separació de Catalunya d’Espanya. Per a l’independentisme el conflicte és «entre» tota Catalunya i l’Estat. Les negociacions d’aquest tipus, sol repetir Aragonès, necessiten temps. La picada d’ullet és de l’estil Raimon, «d’aquest tipus, tu ja m’entens,» Irlanda i el Regne Unit.
La distància entre l’Agenda del Retrobament i la negociació sobre sobirania és còsmica, cosa que fa pensar que el càntir ha de trencar-se més aviat que tard, sempre que no es pretengui convertir aquesta taula en la caricatura del diàleg. D’una banda, Pedro Sánchez no se sent obligat pels compromisos que pugui tenir Pere Aragonès amb la majoria parlamentària que el va investir quant a terminis i il·lusions. Ens escoltem i recomponem l’afecte molt malmès per la dècada perduda per part del Govern català, va dir després de dues hores de reunió.
Notícies relacionadesD’altra banda, el president de la Generalitat no pot acceptar els límits raonables d’un diàleg propi de la comissió mixta Estat-Generalitat perquè això seria tant com donar la raó als seus rebels socis de Junts. Per això va insistir a interpretar per elevació la coincidència de donar-se el temps necessari per obtenir algun resultat. Hem reiniciat el diàleg amb l’Estat espanyol i no desistirem fins que ens donin la raó o es retratin com a antidemòcrates, va voler dir amb ànim entendridor.
La compareixença distesa de Sánchez i el míting d’Aragonès van deixar en evidència que no parlen del mateix. Però el determinant serà l’asimetria. El president del Govern central és l’únic dels dos que està en condicions de complir la major part de les seves propostes sempre que tingui temps per materialitzar-les. Per a això, per no accelerar l’arribada d’un Govern PP-Vox per culpa dels malentesos de la taula, ha d’obtenir del seu interlocutor el mínim compromís per acceptar la realitat de les coses. Això no és senzill, perquè per a ERC el primer és, en el dia d’avui, guanyar a Junts la batalla per l’hegemonia entre els independentistes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Govern ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Govern Pedro Sánchez Taula de diàleg sobre Catalunya Pere Aragonès Junts per Catalunya
