Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Hermitage Barcelona: suma i segueix
La qüestió del contingut d’aquest museu ha passat a segon pla en vista de les dificultats trobades amb l’aprovació del projecte arquitectònic per part de l’Ajuntament
La pugna entre partidaris i adversaris del projecte de franquícia del prestigiós museu Hermitage de Sant Petersburg en un edifici singular de l’arquitecte japonès Toyo Ito a la zona del port, ha conegut diversos episodis sense arribar a una decisió final. Últimament, els promotors del projecte, amb el suport del Port de Barcelona, han mobilitzat associacions i fins i tot el Gran Teatre del Liceu per aconseguir el vistiplau de les autoritats competents. Els arguments favorables al projecte s’han expressat igualment a través de mitjans de comunicació. Les opinions d’alguns responsables de museus i d’experts en art a Barcelona han sigut majoritàriament oposats al plantejament inicial.
D’altra banda, una enquesta dirigida als afins a la Fundació Inov-Culture donava un percentatge de 75% favorables al projecte, però amb una ubicació diferent de la prevista. Si es mantenia la idea d’un nou edifici, descartant aprofitar d’altres ja existents, com l’edifici d’Aduana, les zones recomanades eren les Glòries, amb la proximitat de l’Auditori, del Teatre Nacional de Catalunya i del Museu del Disseny o la zona del Fòrum, amb la proximitat del Museu Blau, de la Torre Telefónica i de l’atrevida pèrgola fotovoltaica. Quant a l’explotació econòmica, l’experiència d’altres franquícies, incloent-hi la franquícia d’Amsterdam, i de la gestió de la majoria dels museus, no escaparia a un dèficit malgrat les previsions dels promotors, el fons d’inversió Varia Europe i Cultural Development Barcelona, sense comptar amb el retorn de la inversió de 52 milions d’euros. Aquest dèficit hauria de ser absorbit per una participació de les administracions locals, és a dir, amb els impostos dels ciutadans.
Entretots
La qüestió del contingut d’aquest Hermitage Barcelona ha passat a segon pla en vista de les dificultats trobades amb l’aprovació del projecte arquitectònic per part de l’ajuntament. L’originalitat d’un edifici és, sense cap dubte, un d’atractiu i una incitació a la visita. A Barcelona, edificis emblemàtics com el del Museu Nacional de Catalunya (MNAC), el del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el de la Fundació Joan Miró, el del Museu del Disseny o el del Museu Blau, per donar alguns exemples, contribueixen a atraure visitants, però el més important és el contingut i les activitats que es desenvolupen al seu voltant. Aquesta faceta de les activitats d’un museu està cobrant cada vegada més importància, passant de ser un mer conservador i exponent d’obra a un actor i animador d’iniciatives culturals.
Arribat a aquest punt de relacions entre el Port, l’Ajuntament, l’Hermitage i les empreses promotores hi ha declaracions de recursos a la via legal per forçar una decisió favorable a l’edificació de l’edifici de l’arquitecte Toyo Ito a la zona portuària, a prop de la bocana nord del port. Els arguments econòmics, adornats de lucre cessant, es mantenen difícilment a causa que el projecte és només un projecte i les previsions de resultat econòmic són purament informatives. Evidentment, la construcció d’aquest museu en una altra ubicació descartaria el Port del protagonisme inicial.
A més d’una ubicació a Barcelona diferent, ¿quines serien les alternatives? En cert moment, l’Ajuntament de Madrid va proposar negociar directament amb el museu Hermitage la seva instal·lació en aquest municipi. És de preveure que els responsables dels museus ubicats a Madrid adoptaran una actitud no gaire favorable al projecte. Potser descartant Barcelona i Madrid, l’Ajuntament de Màlaga, que ha fet grans esforços en favor del sector cultural i que acull la franquícia del Centre Pompidou de París, seria un candidat. A més, aquest municipi és la seu de la col·lecció del Museu Rus de Sant Petersburg.
D’acord amb els informes requerits per l’Ajuntament, majoritàriament contraris al projecte inicial, de l’opinió dels veïns afectats i malgrat la incorporació recent del Liceu i de la campanya mediàtica favorable, aquest projecte pren el camí judicial amb futur llunyà i incert. Millor seria una solució negociada per a la seva instal·lació o bé a Barcelona o bé en un altre municipi.
