La cap de l’oposició

Illa, després de sucumbir davant una folgada majoria independentista –per molt que aquests estiguin com gat i gos–, es va vantar de muntar un Govern a l’ombra com evocant Pasqual Maragall. Però Pasqual era molt Pasqual. Aquesta inventiva requereix una aura que ni de casualitat llueix avui Illa.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

El que de veritat ha passat és que el seu Govern a l’ombra ha quedat enfosquit per la flamant Laura Borràs, autèntica cap de l’oposició al Govern Aragonès. Al final, Illa ni una cosa ni l’altra, ni treu pit com a cap de l’oposició ni ningú presta la menor atenció als enfosquits. Illa, ara com ara, sembla quedar relegat al mateix paper desdibuixat de Navarro el 2012, quan el cap de l’oposició era Oriol Junqueras, amb els seus sorprenents 21 diputats. Només que Junqueras, malgrat les seves picabaralles, va aixecar Artur Mas a la presidència de la Generalitat després de segellar un pacte d’investidura.

Una altra cosa és el guirigall independentista. I allà excel·leix el paper de la presidència del Parlament, erigint-se en veritable envit del Govern Aragonès-Puigneró, amb el permís aquest últim de Jaume Giró, que comença a entreveure’s com el conseller de Junts que més brilla. Sense pressa ni pausa, a la seva, Giró apunta maneres. Borràs, creada per Quim Torra al seu dia i amb qui manté una absoluta sintonia, té clar el seu paper d’esperó del Govern presidit pels republicans. I no només no cessarà en això, farà d’aquesta estratègia punxant la seva principal raó de ser, convençuda que li proporcionarà sucosos rèdits, tot i que aquests siguin només a títol personal.