Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un inici de curs segons Govern autonòmic
Algunes comunitats van destinar recursos a l’educació, a contractar docents i a prendre mesures de prevenció. Altres governs van definir també les seves prioritats, amb mínimes contractacions i una mínima inversió educativa
Un any més comença el curs escolar i, per tercer curs consecutiu, ho fa amb l’anomalia de patir els efectes de la pandèmia. L’ésser humà s’acaba acostumant a gairebé tot, a treballar en entorns i contextos difícils també. Això és el que ha experimentat el sistema educatiu en els dos últims cursos i anem ja pel tercer. Canvis d’ensenyament presencial a semipresencial o totalment a distància, distàncies d’1,5 metres entre els alumnes, ventilació permanent a les aules, fins i tot en els mesos més durs i la meteorologia més adversa a l’hivern, adaptació a la utilització de les plataformes digitals, etc. I que bé que ho ha fet la comunitat educativa i que poc que se’n parla.
A qualsevol altre país, amb percentatges tan elevats de presencialitat com vam tenir a Espanya el curs passat, seria un motiu de celebració i de titulars a tots els mitjans de comunicació. El cert és que Espanya va aconseguir tenir més del 99% de les aules del país funcionant permanentment. L’OCDE va reconèixer Espanya com un dels països que més va poder garantir l’escola presencial, i així minimitzar les bretxes d’aprenentatge i d’equitat que han sigut més acusades en altres països, per haver tancat els centres a causa de la pandèmia.
I aquest assoliment es va produir per l’esforç d’administracions educatives, en una clara demostració de cogovernança i cooperació territorial eficaç, però també per l’enorme esforç d’equips directius, docents, alumnat i famílies i, per descomptat, el recolzament econòmic de 2.000 milions d’euros del Govern central, la coordinació en el disseny dels protocols i l’impuls als processos d’adaptació per als canvis necessaris.
Aquests recursos econòmics van permetre que el curs passat s’incrementés la contractació del professorat en prop de 30.000 nous docents per realitzar els reforços educatius i poder, alhora, garantir el compliment de les distàncies interpersonals entre alumnes, una mesura que va exigir disposar de més espais, unitats i grups.
El curs passat es va assumir aquest compromís de maneres diferents. Algunes comunitats autònomes van destinar els recursos posats a disposició pel Govern central a l’educació, a contractar docents, a prendre mesures de prevenció, a adquirir recursos digitals per no engrandir la fractura digital, etc. I altres governs van definir també les seves prioritats, amb mínimes contractacions i una mínima inversió educativa.
Efectivament, hi ha dos models diferents d’entendre i apostar per l’educació espanyola. En l’educació sí que hi ha ideologia, la ideologia que creu en el progrés, en la inversió educativa per a la millora, que creu en l’educació com a ascensor social, que creu veritablement en l’article 27 de la CE. Aquest article que garanteix el dret a l’educació, un article que implica dotar dels recursos educatius necessaris, sense discriminacions de cap tipus.
I hi ha una altra manera d’entendre l’educació, el de la ideologia i política de la retallada, el de destinar els recursos assignats a l’educació a altres qüestions, el de tornar a les ràtios altes, el de no aportar recolzaments per atendre adequadament la diversitat de l’alumnat, el de la segregació, el de l’elitisme educatiu i el de les mentides i els mantres, com el de la cultura de l’esforç per als altres.
I aquests dos models s’han vist una vegada més reproduïts en aquest principi de curs, igual com el curs passat, en el nombre de professors contractats per afrontar la Covid-19. Les comunitats i territoris governats pel PSOE no només mantenen el professorat contractat de reforç davant la Covid-19 respecte al curs passat, sinó que l’incrementen un 4,2%. Mentrestant, les autonomies gestionades pel PP i Cs (Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Múrcia i Madrid) redueixen la contractació a la meitat, un 47% menys respecte als contractats del curs 2020-21. Pleguen veles en lloc d’estendre-les, pel bé de l’educació.
S’inicia un curs escolar més tranquil que els anteriors. L’estratègia de vacunació estesa als més grans de 12 anys permet a la comunitat educativa afrontar el curs amb més seguretat. Però també iniciem aquest curs amb estabilitat a les aules, un ambient essencial que alhora desmunta el discurs negatiu i catastrofista de la dreta. Es pot recordar que, fa escassament uns mesos, pronosticava el tancament dels centres concertats, la desaparició de l’educació especial, el caos dins del sistema educatiu davant la implantació de la LOMLOE.
Notícies relacionades
No, res d’això ha passat ni passarà, com tampoc s’ha gestat per generació espontània una generació de joves que no s’esforça i que només aspira que els regalin els aprovats. Ni el caos ni l’Harmagedon han arribat a l’educació, ni hi arribaran amb aquest Govern. No podríem dir el mateix si la situació fos al revés. És en estabilitat i un bon projecte educatiu que estem treballant i la cosa per a la qual treballa el Govern central. ¿I la dreta? ¿Quin és el seu projecte educatiu?
