Una sèrie Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un crit de genialitat
Tots vivim a mitges entre el que somiem ser i el que el món prefereix que siguem
MAS PERIODICO SERIE SHRILL /
Qualsevol diria que, actualment, una sèrie que explica les aventures quotidianes d’una dona jove professional que lluita per aconseguir i celebrar el seu potencial ens semblaria poc nou. Un voldria pensar que, al 2021, no ens sorprendrien les petites i constants batalles de la minoria més gran del planeta, tan gran que, en realitat, recull la majoria de la població mundial. Però potser és ara, quan pensem que hem arribat al nirvana d’il·luminació social en què som capaços de contemplar la naturalesa de la realitat aliena, quan necessitem recordar-nos a nosaltres mateixos els milions de passos que encara ens queden per fer. ‘Shrill’ és una sèrie nord-americana desenvolupada i protagonitzada per Aidy Bryant, col·laboradora habitual de ‘Saturday Night Live’. La sèrie està basada en la novel·la del mateix nom escrita per Lindy West, i es va estrenar al canal Hulu el març del 2019. La tercera temporada es va estrenar el maig del 2021 i, per alguna raó, malgrat la seva genialitat, va aconseguir escapar-se del meu radar fins ara. Sense saber el que buscava, vaig trobar aquesta curiosa perla televisiva en què l’humor deslliga el drama del dia a dia, creant un potent còctel de tot el bo i dolent que conforma la realitat de la nostra protagonista. Embriagat de possibilitat, l’espectador queda a expenses d’un guió que despulla expectatives sense por ni remordiments, llançant-nos a la vertiginosa quotidianitat d’una vida plena de contradiccions, bellesa i males decisions.
La sèrie explora sense embuts temàtiques que marquen la conversa social de les moltes generacions que conflueixen en la hiperactivitat de l’era de la connexió constant i inescapable que ens envolta i empeny en mil direccions alhora: l’era d’internet i les xarxes socials. Des de les relacions professionals fins a les amoroses, passant per la relació amb un mateix i la família, i parant un instant de tant en tant, entre acudits i altres històries, per explorar els traumes que ens forgen des de la més tendra infància, ens en adonem o no. Amistats i confrontacions, pors i inseguretats, grans somnis i banalitats, tot està inclòs en el menú de la vida.
Entretots
La nostra protagonista, Annie, es cargola entre dinàmiques autodestructives i una galopant síndrome de l’impostor que la mantenen ancorada a una forma de vida emocional feridora i perillosa. Havent interioritzat els dimonis que va aprendre a témer des de petita, l’Annie és una adulta que demana perdó per les ferides que li són infligides, oblidant la idea d’exigir el que li correspon. L’Annie aprèn a somiar en silenci, empetitir la seva necessitat i apaivagar el seu desig. Aprèn a amagar-se en els marges del món que els altres imaginen, reconeixent-se com una estranya en una realitat que no ha sigut dissenyada per a ella. Amb els anys, l’Annie es converteix en una ombra de si mateixa, somrient davant la crueltat d’estranys i amics, normalitzant l’abús constant que pateixen els que són diferents.
Capítol a capítol, la nostra protagonista aconsegueix trencar la petita caixa en què el món ha intentat contenir-la des que va començar a tenir consciència de si mateixa. A poc a poc va a aprenent a desfer-se de les pors i inseguretats que li han sigut imposades al llarg dels anys, alliberant-se de les dinàmiques d’opressió que l’envolten des de petita. La història de l’Annie és una que coneixem bé i, tot i així, necessitem que ens recordin. Ens veiem en els seus dilemes i les guerres que manté amb si mateixa i amb la societat. Ens reconeixem en les seves aventures, pors i somnis, en els errors que comet i les seves matusseres intencions, i potser una mica menys en els seus èxits. Perquè tots vivim a mitges entre el que somiem ser i el que el món prefereix que siguem, entre la mesura de les nostres esperances i la petita caixa en què els altres volen que estiguem. I és al veure la seva veritat a la pantalla quan ens en adonem de com d’incòmode és viure per als altres, a la mesura de les pors alienes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
