L'impost del CO2: El peatge de tenir cotxe a Catalunya

Tot i començar a exigir-se ara, aquest impost va ser creat l'any 2017 per la llei catalana del canvi climàtic, impulsada pel Govern de Puigdemont, però va ser immediatament recorregut davant del Tribunal Constitucional pel Govern de Rajoy, havent d’esperar al seu pronunciament favorable per tal que pogués entrar en vigor. Certament, l’alt tribunal, mitjançant sentència del 25 de juliol de 2019, va declarar la constitucionalitat d’aquest impost ja que no vulnera la prohibició de doble imposició amb altres tributs estatals o locals, atesa la seva finalitat extrafiscal de protecció del medi ambient.

Precisament, aquesta va ser la raó esgrimida pel Govern català a l’hora de crear el nou impost, lluitar contra els efectes perjudicials del canvi climàtic a través de la imposició directa sobre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, en aquest cas, dels vehicles amb motor de combustió, i així afavorir la seva reducció.

El darrer informe de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic és demolidor, fins al punt que denuncia que alguns dels seus efectes ja són irreversibles. En aquest context, és evident que es necessiten mesures urgents per combatre la situació d’emergència climàtica. En aquest sentit, molts governs han decidit implementar mesures en l’àmbit de la fiscalitat, ja que, d’acord amb molts estudis, l’obligació de pagar impostos pot provocar un canvi d’hàbits dels subjectes. Sota la màxima de qui contamina paga es busca reduir les activitats contaminants per sobre del pur interès recaptador. Si això fos així, a mesura que es redueixi el fet gravat que contamina, també hauria de disminuir l’import de les quotes recaptades. 

Si bé és cert que bona part de la contaminació prové d’activitats relacionades amb la indústria i el transport, sent els seus titulars els principals destinataris dels nous gravàmens mediambientals, aquesta també depèn del comportament dels ciutadans i, especialment, dels seus hàbits de consum. És aquí on una càrrega impositiva adequada pot fer canviar radicalment les coses. Deixar de consumir o consumir amb responsabilitat mediambiental pot provocar grans canvis en els processos productius i logístics fins ara contaminants. Ara bé, perquè això sigui així, no n'hi ha prou només 'castigant' els consumidors amb nous impostos, sinó que cal també donar-los alternatives, altrament seran captius d’unes noves figures tributàries que, tot i la seva bona intenció, esdevindran ineludibles.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquest seria el cas del nou impost català, ja que, malgrat voler desincentivar l’ús de vehicles contaminants, és evident que canviar de cotxe no és una cosa que es fa de forma immediata, ni està a l’abast de tothom, ni la pròpia indústria de l’automòbil està preparada. Per tant, tot i que molts dels propietaris estiguin d’acord amb no contaminar, passaran anys abans que comprin un cotxe nou no contaminant. Segons dades del sector, només el 2% dels turismes matriculats a Espanya són elèctrics o híbrids.

Per tant, malgrat que la pretesa finalitat de l’impost seria reduir les emissions contaminants dels vehicles amb motors de combustió, el cert és que no provocarà un canvi ràpid i generalitzat del parc automobilístic català, de manera que la majoria dels propietaris dels vehicles contaminants hauran de pagar aquest impost durant força temps. Aleshores, ja no queda tan clar si l’objectiu principal és reduir les emissions o obtenir nous recursos amb el pretext de la lluita contra el canvi climàtic. Es tracta del mateix contrasentit de posar un impost a les emissions dels avions comercials per tal de reduir-les i anunciar després l’ampliació de l’aeroport, ¿els sona?