Precarietat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Aquí
El meu germà cobra poc, tan poc que no es pot permetre tornar a estudiar, i molt menys plantejar-se coses com comprar-se un pis
Pugem a poc a poc fins a la cresta, fa molta calor i al nostre voltant sentim el brunzit dels insectes, el cruixit de les pedres sota les sabates, el vent que passa entre les agulles dels pins. Quan arribem a dalt, el meu germà treu la càmera i mira per l’objectiu, el clic de les fotos se suma al brunzit i la brisa, i m’acosto al caire del barranc. Es veu tota la vall, un arbre solitari en un camp groc de blat, al fons, l’embassament, com un mirall. És bonic, li dic mentre recupero l’alè, ell s’encongeix d’espatlles i diu que no sap com serà de nit, vol fer fotos de les estrelles.
Quan em canso de mirar la vall observo les pedres i li vaig preguntant què són. Conglomerats, gres, calcària, diu gairebé sense mirar-les. És geòleg, té un grau i un màster però, com la majoria, va fent. Després d’un any difícil, una de les poques coses que l’omple és aprendre a fer fotos amb una càmera de segona mà. Treballa molt en una empresa remotament relacionada amb la geologia i cobra poc, tan poc que no es pot permetre tornar a estudiar, molt menys plantejar-se coses com comprar un pis.
Notícies relacionadesDinem en una fonda al costat de la carretera. Quan sortim, està ennuvolat i ha començat a ploure, unes gotes fredes i grans que em refresquen les cremades del sol de la cara i l’esquena. Hi ha un munt de gats a l’entrada, un, el més adorable, és guenyo, i tots tenen el pelatge llarg i suau, tot i que enredat. El meu germà els fa fotos i es posa a riure, com si durant el dinar no haguéssim parlat de totes les coses que ens tenen farts i tristos, i penso que almenys seguim aquí, i que tot i que hàgim perdut i ens hagin tret moltes coses, aquest moment no ens el poden arrabassar.
La pluja creix i ens arrecerem sota una morera. Ell guarda la càmera perquè no es mulli i ens quedem mirant la pluja una estona, els gats s’han protegit als nostres peus i l’aire fa olor de net.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
