Les cadenes del llibre

La dels somriures de parada en parada, lectors, autors i editors feliços, de retrobar-se en cos i ànima, amb un llibre a les mans. Vull creure que el meu sector és especial i que aquesta alegria que compartim també ho és. Però potser seria pecar de supèrbia o ingenuïtat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Baules que trenen generacions, la d’aquell llibre que vam descobrir a casa dels avis, la d’aquell manual per a la universitat que vas comprar de segona mà en una llibreria del carrer Aribau, la de l’última autora en arribar.

De llibre en llibre, de veu en veu, com la de l’escriptor Biel Mesquida, flamant Premi Trajectòria de la 39a edició de la Setmana del Llibre en Català que, amb la força de la seva veu, trona sobre els nostres caps al moll de la Fusta: «Ja m’ho deia la meva mare: llibres, llibres i més llibres». És per aquesta passió de petit, potser, la que feia dels llibres un objecte de desig, que dos dies després feia el pregó d’inauguració de la 70a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern al passeig de Gràcia. Ell, que ha trenat poemes i poetes i ha cantat a la llibertat. ‘Llibres/Lliures’ era el joc que Joan Brossa proposava el 1994 per al cartell de la Fira, i seguim allà mateix, reclamant la centralitat per al llibre (¡per a les idees!) enmig del carrer, als escons del Parlament, a la plaça de Chueca. Més llibres, més lliures. Perquè no es trenqui la cadena.