Entorn digital Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Dades, accés i transparència
El lema actual del món digital seria «sense dades no existeixes». No fa falta referir-se a sectors econòmics estratègics; agafem el món de les xarxes socials, on les analítiques són el valor més preuat
Sabem que les dades són en l'era digital l'equivalent al petroli en l'economia industrial. La dependència de les xifres i les analítiques obliga a reflexionar sobre qui posseeix les dades, com s'accedeix a elles i com s'aconsegueix la seva transparència. De fet, gran part de l'estratègia europea del Mercat Únic Digital es defineix a partir d'aquests tres conceptes. Les directives europees marquen el camí, però és important conèixer com aquesta realitat es tradueix en les situacions quotidianes. Prenguem com a referència alguns exemples actuals.
Dades necessàries per a tot
El lema actual del món digital seria 'sense dades no existeixes'. No cal referir-se a sectors econòmics estratègics; sinó prenguem el món de les xarxes socials, on les analítiques són el seu valor més preuat. A partir d'elles es mesura la seva capacitat d'influència i impacte social, que sabem que és molt gran. Tots coneixem la importància d'un "m'agrada" o del nombre de comentaris que es reben.
La majoria d'aquests gegants i plataformes digitals són reticents a fer públiques les seves dades. Google amb la seva plataforma YouTube és un claríssim exemple de com dominar les seves dades s'ha convertit gairebé en una especialitat professional. Només cal veure com els mateixos YouTubers expliquen com els canvis en els algoritmes de la companyia impacten en les seves audiències i ingressos publicitaris. El mateix els passa als mitjans de comunicació quan utilitzen YouTube per arribar als espectadors més joves.
El gran debat està en les dades públiques o privades. YouTube ofereix algunes dades; però altres plataformes com Spotify o Netflix només aporten dades quan els convé. De fet, aquesta estratègia no sempre és aparentment beneficiosa. Fa uns dies es publicava com un dels podcasters nord-americans més influents, el còmic Joe Rogan, havia perdut el seu protagonisme en el món digital. La raó: havia signat en exclusiva per a la plataforma Spotify i ara no es coneixien les seves audiències perquè la companyia no oferia dades.
Netflix seria un altre exemple de com oferir dades en què hem de confiar sense tenir gairebé informació sobre les mateixes. Quan obres la seva plataforma i accedeixes als seus continguts apareix el llistat dels deu més vistos a la teva zona. La primera pregunta que sorgeix és saber com han arribat a aquest llistat si no ens expliquen com ho elaboren. La segona seria conèixer les dades sobre els continguts que estem visionant com subscriptors. La tercera estaria relacionada amb la seva posició dominant en el mercat audiovisual i donar a conèixer les xifres més rellevants d'impacte.
Accés i transparència
L'accés a les dades hauria d'estar considerat com un bàsic en el procés de digitalització de qualsevol sector econòmic. La Unió Europea fa bandera de voler desenvolupar de manera completa el Mercat Únic Digital. Està fent canvis en la legislació per obligar totes les empreses a garantir els drets digitals dels seus ciutadans. Però els avenços estan sent dificultosos.
El primer obstacle que apareix és descobrir com accedir a les dades. Parlo de descobriment perquè en alguns casos resulta en àrdues gestions per conèixer qui podria facilitar-te’ls. Sembla ser que aquesta garantia només s'està exigint als serveis públics europeus i en el cas dels sectors privats les exigències són més laxes. A més, aquest tema s'agreuja quan es tracta de grans corporacions internacionals, cotitzades en borsa, que es deuen únicament als seus accionistes.
Un exemple recent d'aquesta reticència a accedir a les dades s'ha vist en els Estats Units quan Facebook ha deixat d'autoritzar l'accés als investigadors de la Universitat de Nova York que estaven estudiant la transparència dels anuncis polítics i la desinformació en aquesta xarxa social.
Notícies relacionadesFinalment, la transparència és necessària per conèixer de quina manera asseguren el dret de protecció de dades personals i la cessió d'aquests per a diferents usos. Ens assenyala la importància que les autoritats europees controlin el bon funcionament d'aquests acords entre empreses i usuaris.
Sense dades no hi ha mercats digitals, però sense garantir l'accés i la transparència no es protegeixen els drets fonamentals dels ciutadans en aquests ecosistemes dominats pels gegants tecnològics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
