Això és EL PERIÓDICO

No és fàcil escriure del fundador del diari que dirigeixes. Tampoc és fàcil ser exdirector del diari que vas fundar. Antonio Franco va ser tan bon exdirector com havia sigut director d’EL PERIÓDICO, un diari que es va inventar. Fa uns mesos em va dir radiant. Volia comentar-me un contingut multimèdia que havíem publicat a la web: Els fogons de la Kitchen. «Cony, nen, això és EL PERIÓDICO». i es va desfer en elogis del format que acaba d’inventar Rafa Julve. «No entenc perquè no ensenyeu més aquestes coses». Així va acabar la nostra última conversa. Amb un lament que no era un retret. Ple de paraulotes, però sense una mala paraula. Així era Antonio Franco, un periodista generós i amb un talent torrencial. Hi ha molt pocs directors de diari que comencessin la seva carrera a la secció d’esports. La majoria van estar abans en política o en economia. Franco va fundar EL PERIÓDICO venint d’esports. I no va ser una casualitat. La fórmula amb què va fer triomfar aquest diari era justament aquesta: titular com en esports, però parlar de política, d’economia i d’internacional. Una fórmula que va funcionar com un tro i que encara avui inspira la nostra feina: explicar de manera interessant les coses importants. Això ha sigut aquest diari des del primer titular (Els escolars catalans dependran de Tarradellas) fins aquest multimèdia que va entusiasmar el director-fundador. La seva intuïció i la seva capacitat de sumar talent al projecte van forjar un dels grans èxits del periodisme de la transició. 

Franco era un paio generós. Això es traduïa en moltes coses. Sempre que podia, ajudava un company en conflictes. Competia, però mai va ser partidari de les trinxeres informatives. Li van arribar a donar un premi per la cavallerositat amb què disputava cada dia les portades amb La Vanguardia de Joan Tapia. Molts podrien explicar anècdotes d’aquesta manera de fer de Franco. Però era especialment generós quan parlava dels lectors. Tenia sempre clar que eren els autèntics amos del diari i defensava els seus interessos davant poderosos, anunciants i davant l’editor en persona. Així era Franco amb totes les seves contradiccions, com tots nosaltres.

Notícies relacionades

Mor Antonio Franco Estadella, un gegant del periodisme

El balcó d’Antonio Franco

Antonio Franco estava tan convençut del seu model que fins i tot es va poder llançar a una altra aventura, l’edició catalana d’El País  poc després de començar. I el diari va seguir endavant, mostra de la fortalesa del seu invent. La transformació digital ens obliga a determinar amb precisió el llegat que volem transmetre. En el nostre dia a dia tenim molt clar el llegat que volem preservar: la centralitat dels lectors, la claredat en l’expressió, el recolzament als periodistes per ser sobre el terreny. Això és EL PERIÓDICO, com li agradava dir a l’Antonio. Ens aixequem cada dia sent fidels a aquest llegat, sabent que la millor manera de fer-ho és, justament, adequant-lo als pressentiments de cada moment, com va fer ell quan va posar en marxa aquesta aventura. Seguim.