Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Generacions i tortures a la Via Laietana
És normal que el secretari d’Estat d’Interior, que no ha llegit Antoni Batista ni sap les tortures que es portaven a terme a la comissaria de la Via Laietana, cregui que és un símbol democràtic
Jo entenc molt bé el secretari d’Estat d’Interior i les seves paraules en l’acte solemne de commemoració dels Àngels Custodis, els que vetllen per la seguretat de tothom. Entenc molt bé Rafael Pérez Ruiz, en un acte en què un dels caps de la Policia Nacional considerava que els catalans agraeixen «el treball abnegat i silenciós» dels policies. ¿Abnegat i silenciós? ¿Tots els catalans? Potser hi ha algun català que no considera aquest agraïment, però bé, la festa dels Custodis té aquestes coses, aquests excessos verbals. Per això entenc Pérez Ruiz quan diu que la comissaria de Via Laietana «ha sigut i és un símbol de servei públic en el qual diverses generacions de policies han contribuït a enfortir la democràcia». És normal que el secretari d’Estat, que no ha llegit Antoni Batista ni deu saber, en conseqüència, les tortures que es duien a terme en aquella ‘casa dels horrors’, es pensi que és un símbol democràtic i no pas un emblema del patiment terrible de generacions de demòcrates. ¿O no sap què és una generació? M'estimo més pensar (i ja seria greu) que va dir el que va dir per ignorància i per l’efusió del moment. ¿O és que potser ho va fer convençut que tortura és igual a democràcia?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
