Una recuperació més justa

La casualitat ha volgut que l’aprovació de la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) coincideixi amb un nou rècord del preu de l’electricitat. O potser no tanta casualitat, vist que setmana rere setmana la llum bat màxims. Tot i que les dues notícies, la pujada del salari mínim i la del rebut de la llum, siguin independents entre si, les dues tenen un efecte directe a la butxaca de molts ciutadans. En el cas de l’SMI, concretament, dels 1,5 milions de treballadors que cobren menys per la seva feina, principalment dels sectors que durant els mesos del confinament més dur es van considerar essencials. I tot i que l’encariment de la llum es consideri una situació conjuntural excepcional, i el Govern central estigui estudiant una solució per fer-ho menys costós per als contribuents, és fàcil imaginar la repercussió que té en aquests moments una pujada d’un rebut domèstic a les llars que ja arriben amb dificultat a final de mes. És en aquestes persones i altres col·lectius vulnerables en qui pensa el Govern central quan defensa que la recuperació econòmica que ja s’està produint ha d’arribar a tots. L’experiència de la crisi financera del 2008 ha de servir per no repetir errors, ja que d’aquella es va sortir amb més pobresa i desigualtat social. Com estava previst, el salari mínim pujarà 15 euros, fins als 965 euros en 14 pagues, amb efecte retroactiu des de l’1 de setembre. Una pujada que no arriba a cobrir l’augment del cost de la vida (la inflació d’agost va assolir el 3,3%, mentre que l’SMI puja l’1,6%), però que és una declaració d’intencions de l’Executiu, que reafirma el seu compromís de complir l’objectiu que el 2023 el salari mínim equivalgui al 60% del salari mitjà.

La pujada de l’SMI ha sigut pactada amb els sindicats, però no amb la patronal, que lamenta que ara no és el moment adequat perquè les empreses afrontin aquest cost. Algunes teories ressalten que apujar el salari mínim comporta efectes negatius en l’ocupació, com el fre a la creació d’ocupació. Recentment, el Banc d’Espanya va apuntar a la possibilitat d’aquests efectes indesitjats, si bé també va destacar el paper del salari mínim en la lluita contra la desigualtat. Diversos estudis afirmen que, en períodes alcistes, pujar-lo és positiu per a l’economia. I el PIB, tot i que menys del previst, està creixent (l’1,1% el segon trimestre de l’any respecte al primer). És el moment de pujar l’SMI, i el president del Govern central, Pedro Sánchez, va recalcar dimarts passat les dues grans raons que recolzen aquesta decisió: per «justícia social» i perquè «comporta un benefici econòmic indubtable». Totes dues són igual d’importants i han de ser tingudes en compte si volem avançar cap a una economia justa i sostenible.

Al mateix Consell de Ministres en què es va donar llum verda a la pujada de l’SMI es va aprovar la pròrroga dels ertos fins al 28 de febrer. Una altra de les mesures fonamentals per a la recuperació. A diferència de les pròrrogues anteriors, l’actual està més condicionada a la formació dels treballadors afectats. Va tirar endavant, aquesta vegada sí, amb l’acord tant de sindicats com de patronal. Afortunadament, les discrepàncies respecte a l’SMI no van enfosquir el diàleg social fins al punt d’enterbolir també la carpeta dels ertos. Són molts els temes econòmics que queden pendents aquesta tardor. La prioritat del diàleg i la recerca del consens hauran de transitar en totes les negociacions amb els agents socials.