Un personatge fascinant Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les vides d’una artista
Madame Nielsen ha aconseguit evolucionar (i com) deixant enrere etapes que, en el seu moment, segurament semblaven definitives
Aquí, a Madame Nielsen, la coneixem (o la podem conèixer, cosa que us recomano vivament) per les dues novel·les que l’Editorial Minúscula li ha publicat en castellà: ‘El verano infinito’ (2017) i ‘The monster’ (2021), traduïdes del danès per Blanca Ortiz Ostalé i Daniel Sancosmed respectivament. Val a dir que conèixer Nielsen com a escriptora és conèixer-la poc: totes les vides com a artista que Nielsen ha decidit viure en aquesta vida seva física crec que no acabarien de comptar-se amb els dits d’una mà. La ‘performer’, director teatral, actor, escriptora, cantant solista i membre de la banda The Nielsen Sisters, quan li demanen per una de les seves facetes, sol respondre: «Sí, això ho faig» o «ho he fet». Ni tan sols s’ha dit sempre Madame Nielsen; és que fins i tot va passar una temporada en què no tenia nom: per assumptes burocràtics, va autobatejar-se amb el d’un antic veí del pis on vivia (segons el nom que figurava a la bústia del portal) i quan algú li preguntava com s'hi havia de dirigir, com l'havia de dir, ell simplement responia: «No pateixis, que estaré aquí».
La lectura recent de ‘The monster’, novel·la que explica la història d’un jove rus que marxa del país en el moment exacte de la caiguda del bloc soviètic i, per tant, de la irrupció d’un capitalisme nou de trinca per a ells, per anar a petar a Nova York, on es troba de cop al mig d'un capitalisme ja vell i gastat, em va fascinar fins al punt de voler saber més de les vides velles de Madame Nielsen. És anecdòtic que hagi acabat absolutament enganxada a la seva faceta (o a la seva persona) musical, en la qual veig més referències a Blixa Bargeld, per exemple, quan fa la mena de folk estrany que fa amb The Nielsen Sisters, o al darrer disc de Jarvis Cocker, tot i ser aquest posterior, quan va en solitari, que als seus propis llibres. El que no ho és tant, d'anecdòtic, és que a força de, com deia, repassar les seves vides, he acabat veient que Nielsen ha aconseguit evolucionar (i de quina manera!) deixant enrere etapes que, en el seu moment, podien semblar determinants en la seva vida d’artista.
(Dedicat a Paula Bonet.)
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
