Comiat polític Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Merkel millora des de fora
Resulten commovedors els epílegs a la cancellera redactats des d’Espanya, amb la curiosa omissió que els seus quadriennis de tasca providencial se salden amb el pitjor resultat democristià des de la Segona Guerra Mundial
La Unió Europea va ser inventada perquè governants àmpliament injuriats als seus països originaris, en una llista que va arribar a incloure González, Mitterrand o Thatcher, poguessin ser apreciats a distància. A notable distància, així podien consolar-se en els seus àpats continentals de la malvolença en camp propi. Avui resulten commovedors els epílegs a Angela Merkel redactats des d’Espanya, amb la curiosa omissió que els seus quadriennis de tasca providencial se salden amb el pitjor resultat democristià des de la Segona Guerra Mundial. A Obama, un altre governant que no arribaria mai als Estats Units al fervor que va desencadenar al Cairo o Berlín, no se’l pot dissociar de l’arribada en bloc de Trump.
El coratjós Gorbatxov és admirat a Occident pel desmantellament de la Unió Soviètica, que Putin va definir el 2005 com «la catàstrofe geopolítica més gran del segle XX». Un animat contrast d’opinions, saldat a domicili per un vot massiu dels russos al seu actual tsar. Per això la idolatria de Merkel no només arrela fora del seu partit, sinó més enllà de les fronteres alemanyes. La seva tutela va guiar Europa, a canvi de l’extinció del seu influx sobre Berlín, segons acaba de demostrar-se. Potser la llunyania ajuda a concentrar-se en l’essència d’un polític, sense despistar-se amb els detalls minúsculs que irriten els íntims. Ningú pot ser un heroi per al seu ajudant de cambra, així que l’heroisme és una qualitat que s’acredita a l’estranger. Merkel ha sigut un factor de coagulació indiscutible per a la Unió Europea, capital, per exemple, en la governació de la sempre revoltosa Espanya. El món seria pitjor sense ella, però a Alemanya queda inservible. El canvi de governants entre països resultaria productiu per a l’estabilitat planetària, a falta de decidir si tot polític disposa d’una distància òptima, des de la qual se’l pot contemplar aureolat d’una certa esplendor. Sense anar més lluny, el brussel·lès Puigdemont adquireix la seva màxima brillantor a l’examinar-lo des de Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
