Bella, sostenible i inclusiva

Els premis reconeixen objectius assolits en 10 categories diferents. Dels 10 premiats, 2 han estat projectes construïts a la ciutat de Barcelona. En la categoria ‘Solucions residencials modulars, adaptables i mòbils’, el projecte premiat ha estat ‘APROP Ciutat Vella’, impulsat per l’Institut Municipal d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i obra dels equips Straddle3, E. Arkitectura i Y. Terreno. Es tracta d’un edifici situat al carrer Nou de Sant Francesc, amb 12 allotjaments construïts de manera innovadora: amb contenidors marítims reutilitzats, i per tant transportable i desmuntable, fet que permet activar espais buits a la ciutat ràpidament per fer front a l’emergència residencial. En la categoria ‘Patrimoni cultural conservat i transformat’, el projecte premiat ha estat ‘Terrats d’en Xifré’, impulsat per l’Institut Municipal de Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona i obra de l’equip MataAlta Studio. Es tracta de la naturalització dels terrats del conjunt historicopatrimonial ‘Porxos d’en Xifré’, concebuda des del respecte patrimonial, incorporant conceptes de biofília, baix impacte ambiental, circularitat i ús social.

Dos premis que, més enllà de reconèixer projectes excepcionals, demostren que en aquests moments a Barcelona s’estan impulsant i realitzant projectes a l'avantguarda del que Europa aspira. Dos projectes que demostren l’enorme vàlua de molts equips professionals que hi ha a la ciutat i també que hi ha un ajuntament que té objectius clars i la visió de futur per impulsar projectes innovadors. Visualitzen el gran esforç que està fent l’Ajuntament de Barcelona des que Ada Colau és alcaldessa de la ciutat per la naturalització de la ciutat, no només a l’espai públic sinó també als edificis, públics i privats, així com l’esforç per incrementar el parc públic de vivendes i incorporar processos constructius innovadors.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els dos projectes premiats estan vinculats precisament a dos dels reptes urbans més importants i transcendentals a què s’enfronten les ciutats: la garantia de l’accés a la vivenda i la naturalització i millora ambiental de l’entorn urbà. Dos projectes, per tant, que expliquen clarament quin és el model urbà que s’està aplicant a la ciutat. Em sorprèn, o no, com des de diversos sectors, perfils i mitjans s’insisteixi permanentment en què Barcelona no té un model, mentre que internacionalment es reconeix recurrentment, amb aquests premis i amb l’enorme interès que desperten projectes com ‘Superilla Barcelona’, que Barcelona està liderant un procés de regeneració urbana cap a un nou model de ciutat més amable, sostenible i justa, que és referent internacional i que l’ha portat a ser escollida Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 per la Unió Internacional d’Arquitectes, demostrant que continua sent referent en la reflexió i la innovació de l’arquitectura i l’urbanisme.

El valor real dels projectes d’arquitectura i les transformacions urbanes no està en la seva grandària o pressupost sinó en la seva capacitat de generar solucions i millores reals i, alhora, aportar noves visions estratègiques de futur. No necessitem ara grans projectes de transformació urbana especulatius que reprodueixin velles maneres de fer ni grans projectes d’arquitectura icònica mercantil sense cap sensibilitat cap a la ciutat, que expulsin veïns i veïnes dels barris i siguin insensibles amb el medi ambient. Necessitem projectes que tinguin la capacitat d’aportar millores directes a les persones i la ciutat, potser més discrets formalment però més estratègics i ambiciosos amb la seva condició urbana i el seu compromís amb el repte climàtic. Necessitem projectes amb veritable capacitat de regenerar sistèmicament tota la ciutat metropolitana, per fer una Barcelona bella, sostenible i inclusiva.