Catàstrofes documentals

Però ell veu una diferència clara entre les pel·lícules i la realitat, un detall que jo crec que radiografia la seva manera de ser. Ell em va dir... Potser us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. ‘Cry Macho’, escrita per Richard Nass. Aquest bolero final supura una declaració d’intencions. Clint ens vol deixar una herència sobre el que és la valentia.

Segon lloc. ‘El chico más bello del mundo’, escrit i dirigit per Kristina Lindström i Kristian Petri (Filmin). Un interessant documental sobre el ‘món Visconti’ i els efectes secundaris que provoca la seva recerca de la bellesa.

Primera posició. ‘El mapa de las pequeñas cosas perfectas’, escrit per Lev Grossman (Amazon). Kyle Allen interpreta algú obsessionat per trobar un rumb en la seva vida en aquesta bonica història sobre les casualitats que marquen la nostra existència.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I el que ell em va dir és que la diferència entre aquestes pel·lícules de ficció i la realitat és la falta d’empatia de molta gent. Ell creu que aquest és el gran problema d’aquest univers, la dificultat de comprendre el dolor dels estranys i de posar tot de la teva part per evitar-ho. Ell em va dir un dia, al principi de la pandèmia, que les mascaretes eren un test d’empatia que servia per diferenciar els que es preocupaven més pels altres que per un mateix. Un petit gest que recolza la salut de tots.

Sempre he cregut que té raó, potser per això el meu nou llibre té com a títol una frase que em va regalar quan em va parlar de les persones que et marquen: ‘Estava preparat per a tot menys per a tu’. I és ell qui creu que sempre arriba gent que et canvia de dalt a baix la teva vida i no t’imagines que puguin existir. ¡Bon diumenge!