Compra ètica al sector salut

En aquest escrit voldríem fer esment a la rellevància que pot tenir la introducció de criteris socials i ambientals en la compra de bens i serveis de salut, amb una mirada que ha d’anar més enllà de les nostres fronteres. Precisament durant l’epidèmia de la COVID-19 s’ha posat en evidència la necessitat de tenir material com els equips de protecció individual (com mascaretes, guants i altres equips). Recentment, un article a la revista British Medical Journal cridava l’atenció sobre “l’escàndol de l’esclavitud moderna” en el comerç de les mascaretes i els guants, reportant diverses informacions sobre violacions de drets humans en la fabricació d’aquests i altres productes sanitaris en països de baixos ingressos. Tal com assenyalen Mei Trueba i col·laboradors a la revista Journal of Medical Ethics, l’ús de productes que fomenten la salut d’una part de la humanitat, és a costa del deteriorament de la salut de les persones que els produeixen ja que la violació que es dona dels seus drets humans i laborals té efectes negatius sobre la salut. Així doncs, els sistemes de salut i els governs accepten i es beneficien de les desigualtats en salut, i segons els autors això no és ètica ni moralment justificable.

En el nostre entorn, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Salut i Social de Catalunya han promogut un grup de treball per l’aplicació de criteris socials i ambientals en les compres del sector salut, del qual podem extreure tres reflexions. La primera, és el cost real del producte tenint en compte els impactes ambientals i socials al llarg de tot el seu cicle, anomenat Cost del Cicle de Vida. Per obtenir-lo cal analitzar els processos d’extracció i producció de matèries primeres, la distribució, el manteniment de les instal·lacions, l’embalatge del producte i la gestió dels residus un cop el producte ja no s’utilitzi.

La segona, és la importància de basar-se en la compra més circular que implica preservar el valor dels productes i materials durant el màxim de temps possible dins de l’economia amb la finalitat de reduir el consum de matèries primeres, el consum d’energia, la generació de residus i les emissions durant els processos productius.

I la tercera, és que la compra ha de ser responsable socialment el que vol dir vetllar pels drets humans i laborals tal com hem comentat anteriorment. L’article 18.2 de la Directiva 2014/24/UE estableix les bases d’una contractació pública socialment responsable. Tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya tenen guies al respecte.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Altres països han avançat en aquest tema després d’haver evidenciat riscos i vulneracions dels drets humans i laborals. Així per exemple, el govern de Suècia té un Departament de Compra Pública Sostenible, i ha produït una guia pels proveïdors, els quals han de signar un codi de conducta que inclou aspectes com els drets humans, les condicions de treball, l’impacte mediambiental en el país de fabricació i la corrupció; aspectes que se seguiran monitoritzant durant tota la provisió dels bens o serveis. Al Regne Unit, l’any 2011 el National Health Service va desenvolupar un Sistema de Garantia d’Estàndards Laborals. També existeixen segells o certificacions internacionals, com per exemple la ISO26000 de responsabilitat social. No obstant, l’experiència mostra que els codis de conducta no són suficients, cal invertir en el seguiment del seu compliment i el suport als proveïdors.

Ara cal avançar en el nostre medi per poder implementar sistemes similars, i cal conèixer fins a quin punt s’han seguit les guies existents. Les administracions públiques s’han de fer responsables tant dels impactes ambientals com pel respecte dels drets humans en les seves cadenes de subministrament, el que revertirà en la salut global.