No abaixem la guàrdia encara

Només cal mirar al Regne Unit per entendre l’error d’aquest raonament. La pitjor estratègia és ara amagar el cap sota l’ala a l’estil britànic i pretendre que el virus no existeix. Des que Boris Johnson va anunciar el Freedom Day el 19 de juliol, la pandèmia ha seguit el seu ritme sense que el govern apliqui cap restricció addicional. El resultat és que, malgrat que a principis d’agost Espanya tenia el mateix número de casos que el Regne Unit, actualment les xifres de contagis allà son deu vegades superiors, amb totes les conseqüències que això comporta (deu vegades més covid persistent, més mortalitat, més ingressos...). Per molt ben vacunats que estiguem, si no fem res per evitar que el virus circuli lliurement, patirà molta gent que s’ho podria haver estalviat.

Això serà així fins que la pandèmia s’acabi de debò. Passarà quan els nivells d’immunitat siguin prou alts a tot el planeta per dificultar la transmissió massiva del virus. De moment, n’estem força lluny. Alguns models calculen que potser haurem d’esperar més de dos anys abans que el percentatge mundial de vacunats no sigui suficient. Que al teu país hi hagi una bona cobertura no vol dir que ja pots baixar la guàrdia. Ho va expressar clarament la primera ministra de Barbados, Mia Mottley, en el discurs que va fer a l’Assemblea General de l’ONU fa un parell de setmanes: quantes variants més de SARS-Cov-2 han d’aparèixer abans no entenguem que cal un pla global de vacunació?

Sembla que ens costi entendre-ho. Mentre el virus circuli, anirà mutant, i cada nou canvi és un número més que comprem per la loteria de la variant que s’escapi dels anticossos que ja hem generat. No és probable que passi, però tampoc impossible (la nova variant mu ja ho fa una mica), i si tinguéssim mala sort, hauríem de tornar a començar la campanya de vacunació i fins i tot els confinaments. Més val no jugar-se-la. El que queda de pandèmia serà una cursa entre vacunacions i mutacions, i hem de fer tot el possible per no perdre-la.

Quines mesures hauríem de prendre a partir d’ara? Primer, celebrem que ha funcionat el que s’ha fet i que la situació al nostre país és bona, que ens ho mereixem. Això vol dir relaxar restriccions, com ja passa, amb prudència i amb un ull posat a la corba de contagis, per si cal corregir el rumb. Continuem vacunant tant ràpid com puguem i procurem convèncer els indecisos i, a nivell personal, actuem amb la màxima prudència, que és sempre el més eficaç. Finalment, també hem d’aprofitar els moments de relativa calma com els actuals per planificar la resposta a possibles escenaris futurs, abans no ens agafin per sorpresa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En aquest context, el conseller Josep Maria Argimon acaba d’anunciar la creació d’un comitè científic independent per assessorar el govern català en tot el relatiu a la pandèmia. Una trentena de professionals d’àmbits diversos, entre els quals tinc l’honor d’incloure’m, ens reunirem periòdicament sota la presidència de la doctora Magda Campins per estudiar la situació i proposar recomanacions que ajudin els polítics a escollir el camí a seguir. La iniciativa arriba tard (cada govern hauria hagut de tenir un comitè així des del primer dia de la crisi), però igualment és una bona notícia. Encara queda molta pandèmia, i més val que els líders s’escoltin un panell representatiu d’experts, de sensibilitats diverses i fins i tot contraposades en alguns casos, que puguin dir el que pensen sense estar influïts per un sou o per la necessitat de quedar bé. Esperem poder ajudar a navegar les incerteses que se’ns acosten.

Tant de bo aquest comitè i altres semblants no tinguin una vida curta. Després de la covid-19, caldrà preguntar als qui hi entenen per poder-nos preparar pels propers reptes. Perquè de reptes, com aquest o pitjors, segur que n’hi hauran més. Es tracta de no tornar a repetir els mateixos errors.