Et truquen del Nobel

¿Si sovint el premiat no és mundialment conegut, per què no et podria tocar (tot i que sigui per error) a tu? Si, a més, el número entrant comença per 46, el prefix suec, podries ser l’afortunat. Pot ser que et truquin perquè una vegada vas robar un ficus o una taula Lack a Ikea, però hauràs d’arriscar-te. 

Puc imaginar Murakami, l’etern candidat i la diana de molta facècia, aïllant-se del mundanal soroll i sortint a fer fúting durant cinc dies seguits amb la discografia sencera dels Beatles als cascos. És molt fàcil no guanyar el Nobel (¡això ho podem fer tots!), però no tant perdre’l quan sempre estàs a les travesses.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No obstant, si jo cregués que podria guanyar-lo no em fixaria en les cases d’apostes de candidats. El que faria seria vigilar que Xavi Ayén, el periodista que més vegades l’ha encertat, no rondés pel meu carrer (es va colar fins i tot a l’apartament de Vargas Llosa i ha entrevistat guardonats a més ciutats de les que anomena la cançó de Willy Fog, incloent-hi Pamuk a Istanbul). Avui mateix m’ha arribat un paquet a casa i he demanat al missatger si es podia treure la mascareta i la gorra perquè per un moment he pensat que era ell. Compte que me’l donen. Caldrà assajar naturalitat a l’entrada a casa, com quan Doris Lessing va encaixar la notícia amb el seu fill protegint-la de la premsa amb una carxofa del mercat.

El Nobel, malgrat el seu prestigi gegant, és l’Eurovisió dels amants dels llibres. Hi ha una excitació prèvia molt lúdica i contagiosa. La reacció també és divertida: del curs hiperaccelerat viquipèdic quan no guanya algú famós a la celebració sincera quan ho fa un dels teus. Fins i tot el descobriment sense escarafalls de bons llibres. I el que és normal i sa: que t’importi quan se l’emporta algú que ha escrit llibres que t’importen.