Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Som la generació que va sortir de l’armari, no hi tornarem a entrar

La que va passar de castigar a marginar; de marginar a tolerar; de tolerar a acceptar i d’acceptar a reivindicar. Avui som milions els que caminem per aquest camí, que és el de la llibertat, del respecte, dels drets humans

3
Es llegeix en minuts
Som la generació que va sortir de l’armari, no hi tornarem a entrar

Ricard Cugat

De l’estigma i els més cruels assetjaments i càstigs als centres educatius al reconeixement en els continguts curriculars i els tallers de diversitat sexual a les aules. De la patologia abjecta i tractada amb teràpies torturadores i aberrants a la despatologització, l’acompanyament psicològic i els tractaments hormonals o quirúrgics en el sistema de salut pública, si fan falta. De les pallisses a les comissaries i estades a la presó Model de Barcelona al recolzament de les policies de proximitat, formades per atendre denúncies de delictes d’odi. De judicis per travestisme a fiscalies per a la investigació de delictes d’odi per LGTBI-fòbia. De les persones assenyalades amb el dit a les persones que passegen el seu orgull pels carrers, dels quals havien de viure una vida de renúncia, o una doble vida als matrimonis homosexuals. De les persones que havien d’amagar els noms de les seves mares o pares als formularis que recullen la diversitat de famílies. De la llei de ganduls i facinerosos –que no va ser derogada en la seva totalitat fins al 1995– fins a lallei catalana per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia –aprovada l’octubre del 2014, fa ara 7 anys.

Notícies relacionades

Som la generació que ha sortit de l’armari. La que va passar de castigar a marginar; de marginar a tolerar; de tolerar a acceptar i d’acceptar a reivindicar. Un llarg camí fet en relativament poc temps, els vint o trenta anys d’una generació. Un camí que en el seu moment van liderar en solitari les persones activistes, a les quals es van unir els col·lectius LGTBI+ i els de defensa de drets civils i, després d’uns anys, les forces polítiques que han acabat aprovant a les cambres parlamentàries lleis de garantia dels drets LGTBI+, drets humans sense cap discussió possible. I també persones a títol individual: aquelles mares que van cuidar els joves malalts de SIDA i van cosir els seus noms als tapissos en memòria dels projectes dels noms; el personal sanitari que va ajudar el col·lectiu en els temps més difícils i continua acompanyant les persones trans, avui; els nens que presenten a classe «la meva mare i la meva mami»; les juristes que han acompanyat la lluita per la defensa dels drets de totes les persones sense distinció; les persones joves que, per les xarxes, parlen de les seves identitats no normatives i diverses, sense por i amb orgull, i són referents per a desenes de milers de persones. Avui som milions els que caminem per aquest camí, que és el camí de la llibertat, del respecte, dels drets humans.

Un camí de llarg recorregut, ja que encara ens queden molts passos per avançar. La mera existència de lleis no elimina la LGTBI-fòbia, ni el masclisme, ni la xenofòbia, ni el racisme, però sí que blinda els drets i compromet els poders públics i tota la societat en la seva defensa. Un camí que, com tots els camins, només podem fer sense oblidar tot el que ha quedat enrere i aprenent d’aquelles lluites perquè sense elles avui no seríem aquí, no hauríem fet camí. I hem de continuar, sense defallir, davant provocacions bastes i sense sentit, en una lluita on ara tenim moltes més aliades i sobretot tenim un poder públic que aposta per avançar en drets, des del reconeixement en positiu d’una diversitat que aporta riquesa a la societat catalana. Una lluita que continua, positiva, ferma i plena de determinació, per no parar-nos ni deixar que res ens pari per arribar a la fita d’una societat lliure de discriminacions i d’odi. Som la generació que va sortir de l’armari. Res ni ningú ens hi farà tornar a entrar.

Temes:

LGTBI