Un foc corre per les meves venes

El cor es divideix en quatre cavitats, dues petites, les aurícules, i dues majors, els ventricles. El ritme de contracció (sístole) i relaxació (diàstole) de les mateixes ha d’estar perfectament coordinat; si no, fallaria més que una escopeta de fira. Tres capes el formen de fora a dins: pericardi, miocardi i endocardi. La més externa i la més interna poden patir infeccions, pericarditis i endocarditis, causades per virus i altres microorganismes. El miocardi és popular per estar associat a la paraula infart, en què s’obtura el reg sanguini d’aquesta regió i el nostre cor es bloqueja amb perill de mort. Recordin que un infart es pot anunciar de manera molt inespecífica amb un dolor a la part superior del braç esquerre o una sudoració inesperada. Quan el corrent nerviós que fa bategar el nostre cor es descol·loca, parlem llavors d’arrítmia. Com si anéssim a una escola de música, un marcapassos ens podria ser d’ajuda. Existeixen persones amb el cor molt gran; no és que siguin especialment bondadoses, es tracta de l’anomenada hipertròfia cardíaca i també pot ser una causa de mort sobtada. Com a fet interessant hi ha poc càncer al cor, però sí algun tumor benigne (mixoma auricular) que pot ser un maldecap.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Des d’aquest òrgan meravellós la sang oxigenada surt per grans artèries a vasos més petits i dels mateixos neixen fils de cabell d’àngel que anomenem capil·lars. No arriben directament a cada cèl·lula, sinó que alliberen el seu contingut a una distància mínima, com si tinguessin una mica de vergonya a acostar-s’hi massa. I després les venes, que tenen unes vàlvules per evitar que la sang retrocedeixi una vegada perdut l’impuls del cor, busquen ara com oxigenar-se passant pels pulmons i després de tornada al cor. I el cercle es repeteix, com una reencarnació budista. Cinc litres de sang donant voltes a les nostres nòries internes. I de tant en tant aquesta cursa s’atura quan troba un obstacle de greix i cèl·lules reactives, el trombus, originat en una paret vascular arterioescleròtica, per exemple. I la llera d’aquest riu s’estreny. I si el trombus salta es forma un èmbol, que navega a tota velocitat per les nostres canonades fins que topa amb un conducte massa estret i el tapa completament. Si això passa als vasos del nostre cervell parlem d’accident vascular cerebral o ictus, una patologia que pot associar-se a efectes adversos importants, com la pèrdua de mobilitat, parla, etcètera.

Els vasos sanguinis són canonades meravelloses compostes per diverses capes sent la més interna l’endoteli, envoltada per una altra capa de teixit muscular llis. A part de malalties autoimmunes que provoquen determinades vasculitis, la principal lesió dels nostres vasos és l’arterioesclerosi associada a nivells alts de colesterol, triglicèrids i alteracions de les lipoproteïnes. En aquestes malalties cardiovasculars, a part de la dieta també juguen un paper important els antecedents familiars genètics. A més de l’anàlisi de sang, podem veure com estem en aquestes patologies per tècniques d’imatge que miren l’afectació de la caròtida. I també es poden presentar sense avisar els aneurismes cerebrals, dilatacions d’un vas sanguini al cervell que, si es trenquen, provoquen un sagnat i són típics en la mort sobtada i inesperada de persones joves. Finalment, també hi ha malformacions vasculars hereditàries, com la telangiectasia hemorràgica hereditària o la síndrome de Rendu-Osler. Sort tenim que investigadors com Lina Badimón (Hospital Sant Pau), Mariona Graupera (Institut Josep Carreras), Eulalia Baselga (Hospital Sant Joan de Déu) i Ramon Brugada (Hospital de Girona), entre molts d’altres, donen llum a la foscor encara existent sobre la biologia i patologies del nostre cor i vasos sanguinis.