Cinc anys perduts

L’any de la primera edició, tothom semblava tenir molt clar que allò que s’engegava no tenia gaire a veure amb el que s’havia parlat en la primera reunió que es va organitzar des de Cultura, en la qual se’ns havia convocat a uns quants llibreters per, a la manera de ‘brainstorming’, deixar anar les idees que, segons nosaltres, haurien fet bons de gastar aquells milers d’euros de pressupost amb què s'hi comptava. Però bé, tohotm sap que quan des de dalt et venen amb presses per muntar alguna cosa és que hi ha uns calés que s’han de gastar abans no acabi l’any. L’esperança era, doncs, esperar que la segona edició, amb un any pel mig, arribés revisada i millorada. Però no: ni la segona, ni la tercera, ni la quarta, etcètera.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

I bé; no passa res. Però sí; sí que passa. Aquests darrers dies, per exemple, en sentir que des de Madrid es parlava de crear un bonus cultural de 400 euros per als joves que en 2022 facin els 18 anys, jo no podia evitar pensar que si aquella primera edició de fa cinc anys, en comptes de 'Fas 6 anys' hagués estat, com van aconsellar els experts, 'Fas 12/13 anys' i hagués anat acompanyada d’un seguiment i una incentivació per seguir visitant les llibreries i les biblioteques, o una sèrie d’activitats a les escoles entorn dels llibres comprats (clubs de lectura, intercanvis, més visites a llibreries i biblioteques...), el 2022 tindríem a Catalunya tota una generació de nous adults amb més eines per saber com gastar-se els 400 euros que ara els prometen des d'una altra banda.

Cinc anys perduts. Llàstima.