Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La trampa del calamar
Tot i que el creador de la sèrie de Netflix defensa que és «una al·legoria sobre la societat capitalista», aquesta competició extrema que està de moda juga amb el conflicte
El secret de la pornografia és la mirada i no l’evidència. En disfrutis o no, l’escena es converteix en pornogràfica perquè algú la contempla, més enllà de la voluntat o l’objectiu de qui la interpreta o la filma. Aquest mateix sexe, practicat en la intimitat, sense intervenció de la mirada aliena, no seria pornogràfic perquè hi faltaria l’observador. D’altra banda, la clandestina xarxa de pel·lícules ‘snuff’ (llegenda o no) necessita també del client que consumeix violència, ja sigui real o fictícia. La pornografia pot anar més enllà de la satisfacció sexual i, fonamentant-se en la participació d’un tercer que mira, es converteix en un dilema moral quan intervé aquesta violència.
Tot i que el creador d’‘El juego del calamar’ defensa que és «una al·legoria sobre la societat capitalista», aquesta competició extrema que està de moda juga amb el conflicte. És per això que triomfa. I pels detalls de producció, clar, com l’estètica infantil i les escales d’Escher. Triomfa perquè converteix l’espectador en un ‘voyeur’ de la perversió sense que quedi afectat moralment. És només un joc, ¿no? De fet, mirant-la fem com qui paga per contemplar la tragèdia real, això sí, amb sang de mentida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
