Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El Govern i el preu de la llum
Cal reformar el mercat de l’electricitat, però amb unes eines que facin viable el sistema també a llarg termini
Fins i tot el ciutadà que procuri estar més ben informat pot perdre’s en l’embolic sobre l’increment del preu de l’electricitat. A hores d’ara, molts ja s’han adonat que no va ser pel canvi tarifari de juny, tot i que al principi el més fàcil era fer aquesta relació causa-efecte. Després es va veure que hi havia més variables implicades: l’augment del preu a l’engròs del gas, l’increment del preu dels drets d’emissió del diòxid de carboni (CO2 i fins i tot polítiques geoestratègiques dels països productors. També s’ha vist que el problema no és només d’Espanya, sinó que la crisi energètica –en les seves múltiples facetes– és mundial, i que fins i tot la Xina ha patit apagades elèctriques que han afectat les seves fàbriques. Davant aquest panorama, resulta gairebé absurd que el Govern pretengui tenir la recepta d’una solució ràpida, a través de mesures temporals per rebaixar la factura elèctrica que paga el consumidor final que, no obstant, no resolen les debilitats estructurals del sistema. Les declaracions del president Pedro Sánchez assegurant que quan acabi el 2021 els usuaris amb un consum mitjà d’electricitat pagaran el mateix que el 2018 (descomptant l’IPC) semblen més un desideràtum que un objectiu factible.
El Govern ha impulsat un pla de xoc amb mesures com la rebaixa de l’IVA al 10%, la suspensió de l’impost a la generació elèctrica (7%) i la reducció de l’impost especial de l’electricitat al mínim que permet la regulació europea. També ha aprovat dues iniciatives legislatives: un projecte de llei, en tramitació parlamentària, que redueix els anomenats ‘beneficis caiguts del cel’ que gaudeixen nuclears i hidroelèctriques, restant-los part dels dividends pels drets d’emissió de CO2; i un decret llei, que es debat en el Congrés aquest dijous, que retalla els beneficis extraordinaris que segons el parer del Govern reben les elèctriques per l’alça del gas. Aquesta última mesura és la més polèmica, perquè parteix d’un supòsit que les companyies neguen (els ingressos extra que els atribueixen són un càlcul erroni, assegura el sector). També el PNB reclama un canvi en la norma perquè segons la seva opinió perjudica la indústria, que acaba assumint el sobrecost. I com el vot dels nacionalistes bascos és clau per tirar endavant els Pressupostos, el Govern s’ha obert a modificar el decret de la llum. L’objectiu del pla de xoc és benintencionat i plausible, però reduir el problema a una suposada avarícia empresarial, com s’ha fet de vegades des de l’Executiu de forma demagògica, és errar el focus. Si hi ha hagut maniobres especulatives han de perseguir-se, però no així intervenir per reduir uns beneficis obtinguts segons les regles vigents. Cal reformar el mercat elèctric, però amb unes eines que facin viable el sistema.
Respecte al nivell europeu, l’altre front on Espanya –aliada amb països com França i Itàlia– combat l’encariment de l’energia, amb una proposta de compres conjuntes de gas, Brussel·les ho va deixar en suspens, almenys per ara. Hi ha múltiples accions que es poden adoptar a nivell nacional, va recordar la Comissió aquest dimecres. I no tots els socis europeus arriben a aquesta crisi en igual situació (Espanya va decidir frenar les centrals nuclears, cosa que té ara els seus efectes). Finalment, sense arribar a l’extrem de culpar el pacte verd com han fet Polònia i Hongria, i sent més necessàries que mai les polítiques climàtiques, cal tenir present que la transició energètica té els seus costos i els governs haurien de ser més transparents a l’explicar-ho.