‘Papers de Pandora’ Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Paradisos fiscals per a tothom
Els comptes a les coves de lladres fiscals capitanejades per Suïssa atorguen l’anell de pertànyer a un club selecte
Tony Blair i Pep Guardiola tenen més diners del que mai podran gastar. A més, en tenen prou amb sortir al carrer i estendre la mà si volen aconseguir més milions. ¿Per què necessiten llavors un paradís fiscal? En primer lloc, perquè l’eslògan ‘Hisenda som tots’ significa que cada ciutadà té un dolor idèntic al pagar impostos. La punyalada no és proporcional a la seva fortuna, sinó a la quantitat per si sola. Un magnat només se’ns assembla que els mil euros que ha d’abonar al fisc li fan el mateix mal, tot i que en el seu cas sigui sobre un milió d’ingressos. En segon lloc, i més important, els comptes a les coves de lladres fiscals capitanejades per Suïssa atorguen l’anell de pertànyer a un club selecte. Els diners ocults al celler tenen un altre gust. PEP, que no és Guardiola, sinó Persona Exposada Políticament, és blasó abans que estigma.
Bernie Madoff va ser l’únic estafador inversionista empresonat després de la crisi econòmica més gran de la història, d'arrel financera. El seu delegat a Espanya era un colombià que no s’encarregava d’atrapar incauts milionaris en els seus saraus estiuencs. Al contrari, els insistia en la dificultat d’accedir al temple d’inversors en els fons pirata del cervell de la trama. Li havien de suplicar per aconseguir una audiència, més d’un va salvar els seus diners fraudulents perquè no s’atrevia a acostar-se al rei Mides de llauna.
L’alta delinqüència econòmica es basa en l’exclusivitat. Quan el president Obama es lamentava que «els rics juguen amb altres regles» no es referia només a la impunitat, sinó a l’atmosfera elitista dels clients dels paradisos de matriu suïssa. Davant la impotència mundial per combatre’ls, cal democratitzar-los. Si no els pots vèncer, uneix-t’hi per degradar-los. Matricular-se en un ‘tax haven’ (paradís fiscal) deu ser tan fàcil com obrir un compte corrent a Bilbao o Santander, el magnat ha d’ensopegar a l’escalinata amb el seu lampista. La sagnia a càrrec dels privilegiats només cessarà quan els paradisos prohibits siguin paradisos perduts.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
