Bo cultural Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Regal d’aniversari
No vull dissimular l’enveja que em provoquen. Penso en el que hauria pogut fer amb aquesta quantitat, quatre-cents euros (el seu equivalent en pessetes, ‘of course’), a mitjans dels 60 del segle passat
Són joves. Els conec. Ella en té disset i a ell li falten només tres mesos per fer-ne divuit. Són parella. I entre els dos sumen fins a vuit-cents euros. Aquesta és la quantitat, a quatre-cents per cap, que esperen rebre de l’Estat l’any que ve, quan tots dos arribin als divuit i arribin, amb això, a la majoria d’edat. Un regal d’aniversari en forma de bo cultural l’anunci avançat del qual (fins que no s’aprovin els Pressupostos Generals no en coneixerem els detalls de l’aplicació) està desencadenant un llarg repertori d’opinions. Afegeixo jo, aquí i ara, un compte més al rosari.
Per sort, a ells els és igual. A ells no els afecta. Els joves passen de controvèrsia i s’abracen entusiasmats a aquesta promesa de futur. Alguns s’entretenen ja, entre classe i classe, fent llistes del més desitjat: aquests llibres, aquell disc, quatre vegades al teatre, sis pel·lícules... Anoten, de moment, només l’imprescindible i deixen lloc al paper per a aquelles novetats que puguin aparèixer, d’aquí a llavors. La impaciència els consumeix. De tant voler acaparar, de tant on escollir, de tant fantasiejar amb aquell nou objecte de desig que els obligarà a moure llocs en la llista, n’hi ha que voregen camins pròxims a l’ansietat. Torna l’excitació de la carta als Reis. I, esgotats, s’obliguen a la temperància com qui s’obliga a mastegar lent i beure sense ennuegar-se.
Notícies relacionadesAfortunats ells, els qui no puc sinó felicitar per l’encert en l’any de naixement. No vull tampoc dissimular l’enveja que em provoquen. Penso en el que jo hauria pogut fer amb aquesta quantitat, quatre-cents euros (el seu equivalent en pessetes, ‘of course’) a mitjans dels 60 del segle passat. Quantes tardes de teatre, quant cine de sessió contínua, quantes hores removent llibres utilitzats a les parades del final de la Rambla, a la dreta, a tocar de les Drassanes.
Està clar que considero un encert la mesura del Govern central. I que no comparteixo la idea de la sorneguera compra de vots que denuncien alguns (molts). Pensar que un xaval de 18 anys decidirà el color de la seva papereta partint d’aquest regal és no conèixer els joves. I és, en qualsevol cas, subestimar la seva intel·ligència. Bé és cert que crec que la mesura no s’hauria de limitar al fred i fàcil gest d’un puntual ingrés bancari. No són només els diners el que marca la distància entre joventut i cultura. És qüestió, també, d’educació. De seducció. D’atracció. Té a veure (i molt) amb l’enamorament. Té a veure amb l’entorn, la curiositat, l’exemple, la recerca de respostes, el donar sentit a les coses. És fonamental, doncs, acompanyar el regal amb una responsable i definitiva política cultural a llarg termini. Cal eliminar, d’una vegada per totes, el costum del pedaç d’urgència. Del bocata per avui i la gana per demà. Cal apostar, estimular, conscienciar. Cal creure. I cal, a més, convèncer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
