Debat de ciutat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Capitalitat
Bona part dels més ben formats de l’economia global sospiren per viure a Barcelona, però amb això no n’hi ha prou, ni de lluny
zentauroepp11601509 eixample barcelona foto cedida del ajuntament para el a o 201110182853 /
Un dels símptomes més clars de la disminució de l’orgull i l’autoconfiança de Barcelona és la nostàlgia creixent de Pasqual Maragall. La figura de l’alcalde olímpic es torna cada vegada més present, reorn inesperat d’una ombra que s’abat sobre el nostre temps però que ja no pot projectar la ciutat cap a nous reptes. Ho hem de fer nosaltres, els que encara hi som, els que pugen. I no en serem capaços si no recuperem el nucli central de la seva idea de ciutat: la capitalitat. Les oportunitats, la influència, el poder de la capitalitat. Per aconseguir incrementar-la no va dubtar a aliar-se amb qui fos, començant per Samaranch, que va escalar primer amb prudència per les jerarquies del franquisme i es va guanyar a continuació la confiança dels jerarques de l’URSS, la clau per escalar al cim del COI. Jugada mestra de dos contraris. La Transició d’Espanya és plena de clarobscurs. En la projecció de Barcelona només hi havia fulgor. Però ja no ens enlluerna.
Des que Ada Colau va dir allò tan lleig, tan insensat, tan a la contra de tota la història de Barcelona, sobre la capitalitat de Madrid, la idea de la capitalitat, és a dir de la suma de capitalitats que converteixen una ciutat en far, ens ha desaparegut del mapa mental i emocional. Qui la recuperi de manera creïble tindrà la clau del govern municipal. Mentrestant, vivim del renom adquirit, de les inèrcies d’aquells formidables impulsos ‘maragallans’, dels atractius consolidats de Barcelona, no tant de la voluntat o dels programes per convocar talent com de la imantació que l’absorbeix. Com un fet alhora natural i sobrenatural, bona part dels més ben formats de l’economia global sospiren per viure a Barcelona. Però amb això no n’hi ha prou, ni de lluny. Sense ambició, sense projecció, sense capitalitat, els costos són massa elevats.
Per això sobren les reticències i es troben a faltar felicitacions per a iniciatives que encara són de capitalitat barcelonina com ara, en els últims dies, la resplendor mediàtica del premi Planeta o el llançament d’‘El Periódico de España’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
