Pros i contres
Otegi i la temptació
El trencat, trencat està. Però el reconeixement és important
Arnaldo Otegi ha reconegut que el dolor causat per ETA «mai s’hauria d’haver produït» i ha expressat «de cor» la seva «pena i dolor pel sofriment causat» a les víctimes. És molt possible que, per a molts, aquestes paraules quedin curtes. Per a tants que, senzillament, no poden deslliurar-se del sofriment. Perquè la ferida és massa profunda, perquè no hi ha fil capaç de cosir-la. El trencat, trencat està. Però el reconeixement és important. Definitiu, en realitat. Perquè és l’únic camí transitable cap a la reparació i la reconciliació. També perquè és un avís a navegants. Davant la temptació de la violència, s’ha de tenir molt present aquest final agònic i amarg. La inutilitat política de l’acció i l’esquinç profund causat a la societat. Parlem de mort física i de mort en vida, d’odi calat en una convivència impossible, d’un mal que impregnarà la terra durant anys, de l’herència de la culpa.
Sí, el missatge d’Arnaldo Otegi és un avís a la temptació de la violència. També la que no empunya pistoles, però enverina l’aire fins a fer-lo irrespirable. Fins que cala en l’ànima i emmetzina voluntats. No hi ha coquetejos. Davant el menor indici, només hi pot haver la condemna.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.