Setanta anys del Planeta

Les sorpreses van venir amb les postres, després de les successives votacions del jurat. El premi es va concedir a un autor amb pseudònim masculí. Però, a l’obrir el sobre, l’autor va resultar ser Carmen Mola, escriptora de novel·les d’èxit a la competidora Alfaguara. Després es va saber que Carmen Mola no existeix, sinó que és un altre pseudònim, no d’una dona, sinó de tres coneguts guionistes de televisió –Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero–, que han agafat gust a escriure a sis mans. L’obra guanyadora és un ‘thriller’ històric amb molts assassinats ambientat al Madrid de 1834, sacsejat per una epidèmia de còlera i la mort de Ferran VII, preludi de la primera guerra carlina.

Fins aquí, el que va passar ja va ser suficient per a una cosa molt inusual: el ‘Financial Times’ va publicar a la seva portada digital que l’autora espanyola que es comparava amb la coneguda italiana Elena Ferrante ocultava tres homes de mitjana edat. La publicitat estava servida, una cosa a què els Lara mai van fer fàstics, malgrat haver premiat nobeles com Mario Vargas Llosa o Camilo José Cela i escriptors tan diferents com Ana María Matute, José María Gironella, Gonzalo Torrente Ballester, Manuel Vázquez Montalbán, Jorge Semprún i, el 2019, el gran ‘thriller’ de Javier Cercas ‘Terra Alta’, que ja ha tingut una segona part.

Però abans ja va passar una cosa que tampoc és habitual en la concessió del Planeta, que segueix els cànons d’un premi literari. El president, José Crehueras, en una cosa semblant a un discurs desenfadat, després d’agrair a la família Lara –José Manuel Lara Hernández, el fundador, i els seus fills Fernando i José Manual Lara Bosch– la trajectòria de l’editorial i dir que Planeta és la història d’«un matrimoni amb el llibre», va voler remarcar que des de fa anys Planeta no és només una editorial, que representa un percentatge pròxim al 30% dels seus ingressos. Té també una participació important a Atresmedia i està expandint-se en el camp de la formació i les universitats, que ja arriba al 20% de la seva xifra de negocis.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

José Crehueras va predicar confiança en el futur. I és optimista. perquè, malgrat la Covid, Planeta va tancar l’exercici del 2020 amb beneficis, ha reduït el seu deute després de desfer-se de la francesa Editis, i la venda de llibres està creixent a un ritme fort, del 15%, no sobre l’any passat, sinó sobre el 2019. Per això estan obrint noves Cases del Llibre. I fins i tot va presumir del ‘share’ de Vicente Vallés als seus informatius.

La cirereta va ser que va demanar un aplaudiment per als Reis, presents a l’acte, per la seva tasca a la Fundació Princesa de Girona i a la d’Ajuda a la Drogoaddicció (FAD). El Cercle d’Economia havia lamentat dos dies abans l’escassa receptivitat del Govern català a les iniciatives privades. Crehueras va demanar un aplaudiment per als Reis. La primera editorial en llengua espanyola –i catalana– ha decidit expressar-se. És lògic, però també indica un cert canvi de clima. Catalunya és molt plural.