Polèmica literària Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El luxe de jugar
Ens pot fer més o menys gràcia que tres homes s’amaguin darrere del pseudònim d’una escriptora. A mi no me’n, per descomptat
¿Quantes senyores escriptores van descartar presentar un original a un premi perquè les seves opcions eren irrisòries? ¿Quantes dones van firmar amb pseudònim perquè no se’ls reconegués la identitat? ¿Quantes dones han quedat ensorrades per la història sota anònims, darrere de la signatura dels seus marits o simplement amb manuscrits que no van veure la llum? ¿Quantes dones han guanyat premis literaris? ¿Quantes han estat llegides sense prejudicis? ¿Quantes no han gaudit del seu prestigi en vida? ¿Quantes, malgrat tot, van quedar fora del cànon? ¿Quantes surten als llibres de text? ¿O quantes tenen un carrer ben ample, lluminós i central a les seves ciutats?
Aquestes són només algunes de les preguntes que, al llarg de la nostra trajectòria dins del món de les lletres, ens fem algunes escriptores. Hi ha una pregunta més, que plantejava als 80 Montserrat Roig: ¿quantes hores haurem de dedicar a explicar per què, sent dona, ens dediquem a la literatura? D’aquest reguitzell d’interrogants n'he separat els que afecten la pregunta màgica que moltes dones van haver de respondre als senyors de l’època: ¿fills o llibres? Es veu que s’ha de triar.
Notícies relacionadesMoltes ens hem fet totes aquestes preguntes. La meva pregunta, ara, és la següent: ¿com d’allunyat t’has de sentir de totes aquestes inquietuds, com d’ignorant has de ser, per obviar que allò que per a tu és un joc –quina gràcia, canvio la identitat per seguir fent-li monades a les lleis del mercat– ha estat motiu d’opressió de tantes escriptores al llarg dels segles?
Deixant de banda les valoracions sobre els personatges femenins escrits per homes –diria més: dibuixar personatges femenins al gust del patriarca, siguin escriptors o escriptores–, que tres senyors s’amaguin rere del pseudònim d’una escriptora és un joc. Ens pot fer més o menys gràcia. A mi no me’n fa, per descomptat. Ara bé: és un joc a l’abast de pocs. Els qui es poden permetre el luxe de jugar. La resta: màrqueting.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
