El proteccionisme de Biden

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Així, el president nord-americà denuncia que el país asiàtic competeix amb deslleialtat, al no respectar les mateixes normes laborals i mediambientals que la resta de països avançats. I té raó. La Xina es va incorporar al lliure comerç amb la seva adhesió a l’Organització Mundial del Comerç el 2001 sent, en aquell moment, un país encara en via de desenvolupament. Per això, s’entén la tolerància inicial més gran amb el seu escàs compliment de regles comunes. Però en el moment en què, després d’anys de desenvolupament vertiginós, pretén convertir-se en potència hegemònica, aquesta excepcionalitat resulta inacceptable.

A més, la crisi sanitària ha mostrat amb tota cruesa gravíssimes disfuncions de la globalització. Una lectura simplista de les seves bondats va fer creure que no tenia la menor importància on se situava la fabricació de béns de primera necessitat. Un error extraordinari que es va evidenciar amb tota cruesa amb la manca de mascaretes i altre material sanitari bàsic en els primers mesos de pandèmia. I que ara, en plena recuperació, es manifesta novament amb la ruptura en el subministrament de components, que està portant a la paralització de sectors productius com l’automòbil. Per tot això, resulta molt raonable la proposta de Joe Biden de considerar una industrialització de proximitat, que no té res a veure amb el retorn generalitzat del proteccionisme. Al contrari, pot contribuir a evitar que aquesta globalització descarrili de veritat. Que, si no s’hi posa remei, és cap a on anem.