A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Més o menys
Perquè hi hagi Govern i tobogans segurs i fonts públiques d’aigua potable, reflexiono després, és necessari que hi hagi impostos
El govern és un dels grans invents de la humanitat. La seva existència ens permet dedicar temps a les nostres coses. Si jo hagués d’estar pendent del funcionament dels semàfors del meu carrer, no podria escriure novel·les. Qui parla del control dels semàfors parla de la neteja dels parcs infantils. Ara mateix estic amb la meva neta en un. La criatura puja i baixa del tobogan sense que jo hagi de patir, ja que el govern municipal s’ocupa que es trobi en bon estat. Si estigués rovellat, podria ferir-se i agafar el tètanus. Significa que un bon govern local impedeix que els nens agafin aquesta malaltia terrible, provocada per un verí que afecta el sistema nerviós central i paralitza progressivament els músculs del cos, inclosos els implicats en la respiració.
Entretots
Em pregunto per què, enmig d’aquesta pau que es respira al parc, em poso a pensar en el tètanus. La simple fantasia de patir-lo em provoca alguns dels seus símptomes: no puc, de sobte, empassar-me saliva amb naturalitat. «No pensis en el tètanus», em dic, que ja se n’ocupen les autoritats sanitàries. És un xollo disposar d’autoritats sanitàries que pensin en les maneres d’evitar el tètanus. D’una altra manera, hauria d’ocupar-me’n jo i no tindria temps per llegir Balzac. Qui diu Balzac diu Dostoievski o Patricia Highsmith. La meva neta vol beure ara d’una font en què l’aigua és potable perquè també hi ha persones, dependents en última instància del Govern, que s’ocupen que dels túnels de les fonts públiques no en surtin gripaus i serps.
Notícies relacionadesCom vostès veuen, estic molt content de l’existència del Govern. Tot i així, intento convèncer la nena que s’aguanti les ganes de beure fins que arribem a casa, per si de cas. Perquè hi hagi Govern i tobogans segurs i fonts públiques d’aigua potable, reflexiono després, és necessari que hi hagi impostos. Precisament, d’aquí uns dies, a principis de novembre, he d’abonar la segona part dels d’aquest any. Vol dir que he de comprovar que tinc diners al compte. En aquest moment, la meva neta, que em veu molt abstret, s’acosta i em diu que segur que estic pensant en una novel·la.
-Més o menys –li dic jo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
