Yolanda Díaz

A veure, les coses en política solen ser esquemàtiques, prototípiques i gairebé guinyolesques. Les coses en política són de coloracions primàries com el vermell i el blau, no terciàries com el taronja vermellós, el groc ataronjat i el verd blavós. Les coses en política són, senyora ministra, no escoltar l’adversari i gesticular molt movent el cap en senyal de disgust, aclucar els ulls i arrufar els llavis.

Les coses en política s’estableixen sovint com la «destrucció mútua assegurada», que deia que qualsevol ús d’armament nuclear podria provocar la completa destrucció de les dues potències en la guerra freda.

Sent així les coses, em pregunto, senyora ministra, com vostè pot desorientar tant. ¿Com és possible que la seva manera de parlar sigui sempre calmada, sedant i com de mezzosoprano corunyesa? ¿Com pot vostè, sent així com podemita, enfrontar-se tan tranquil·lament amb empresaris incisius i canins sense gairebé ensenyar les dents?  ¿Com vostè pot obtenir tant rèdit polític del partit majoritari de la coalició de Govern sense gairebé perdre mesura ni prudència? ¿Com pot ser vostè ser tan roja i no impartir doctrina, catecisme ni dogmes?

El Camí de Santiago és llarg, dur i en ocasions tediós. Vostè va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Vaja, que mentre uns anaven, vostè els veia venir de lluny. I ara, anys després, va pujant el salari mínim i no precisament per obra de l’apòstol.

En resum, que vostè, ministra, demostra que es poden obtenir resultats sense perdre’s. Camus va dir que en política són els mitjans els que justifiquen el final.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sigui com sigui, la sensació que vostè transmet és que li interessen les qüestions polítiques per millorar la societat. Quan l’anomenen «ministra comunista» en to despectiu, vostè no respon qualificant políticament la diputada pepera. La seva calma els desespera. Que duri.

I ara, la reforma laboral. ¡Glups!