Esquerra tensa Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Yolanda Díaz: Pedro Sánchez vol i dol

Si el president vol continuar governant més enllà del 2023, no seria recomanable entrar amb tota la cavalleria contra el seu flanc esquerre

2
Es llegeix en minuts
Yolanda Díaz: Pedro Sánchez vol i dol

EFE / MARISCAL

Pedro Sánchez començava la setmana valorant als mitjans de comunicació el congrés del PSOE celebrat a València. Una cita plàcida pel president, després d’anys de fortes disputes internes, en la que va reivindicar un gir socialdemòcrata a Espanya i Europa. Al ser preguntat per Yolanda Díaz, va posar a sobre la taula una evidència: l’espai a la seva esquerra no pot anar dividit a les properes eleccions generals si les forces progressistes volen continuar comandant el país. Des d’una perspectiva racional entenia que no podia fer mal políticament parlant a Díaz, sense ella no hi ha construcció possible d’un espai plural i ampli de l’esquerra transformadora a l’Estat.

Ara bé, a mesura que ha anat avançant la setmana sembla que, malgrat les argumentacions cartesianes, l’últim CIS pesa com una llosa per a Sánchez i el PSOE. Aquest baròmetre indica que a dia d’avui Díaz és la segona presidenciable més desitjada per la ciutadania de l’Estat (per davant del cap de l’oposició Pablo Casado). És més, la ministra de treball és la preferida per l’electorat de Podem i confluències, però també pel del BNG, MésCompromís, Teruel Existe, EHBildu, Más País, ERC i JxCat (per aquest ordre). Amb uns percentatges d’acceptació gens despreciables per part del votat de PRC i del PSOE. Un 16,1% dels que en l’anterior contesa van votar a Sánchez voldrien a Díaz com a presidenta.

Notícies relacionades

Des del meu punt de vista els moviments d’aquesta setmana en el si de la coalició governamental no són gratuïts. El fet de voler imposar a Nadia Calviño en la tasca de derogar la reforma laboral, quan és el negociat de Díaz i és un tema que fa mesos s’està ja treballant en el marc de la negociació amb sindicats i patronal. O el seguidisme de Meritxell Batet a Manuel Marchena sobre el cas de l’acta de l’Alberto Rodríguez (com a mínim, i segons les aportacions dels lletrats de la cambra i juristes de reconegut prestigi hi havia un important marge d’interpretació que permetia no haver de prendre una decisió amb tanta celeritat).

Pedro Sánchez vol i dol. El moment es delicat i, si vol continuar governant més enllà de 2023, no seria recomanable entrar amb tota la cavalleria contra el seu flanc esquerra.