Turbulències

Des d’aquell dia que vam tenir aquesta conversa, el que llavors semblava un problema puntual de falta d’estoc, s’ha convertit en el que sembla que serà EL problema dels pròxims mesos. Algunes editorials ja han anunciat que ajornaran fins al 2022 la publicació de novetats que tenien anunciades per a enguany, el tema es veu que ha estat molt present a les converses entre professionals del sector a la Fira de Frankfurt, i ja han aparegut alguns articles que també en parlen.

A casa, quan sonen campanes d’aquest tipus, fem el que sabem fer: soterrar el cap al catàleg de fons i esperar que tot això passi. Si això ja ens va funcionar quan, durant el tancament general de la pandèmia, la producció editorial va quedar aturada durant setmanes, per què no ens hauria de funcionar ara?

El ritme de producció de novetats és matador. La pregunta que sovint es fa és: “creieu que es publica massa?”, quan, potser, la pregunta que ens hauríem de començar a fer seria: “per què es publica tant?” A poques setmanes vista de la campanya de Nadal i amb aquestes turbulències pel mig potser hauríem de veure tot plegat com a una nova oportunitat per a moure el fons. Sol dir-se que un dels motius de publicar tanta novetat és per no perdre la presència a les taules de les llibreries ni a l’espai que els mitjans dediquen a les ressenyes de llibres; que no es poden omplir les taules i els mitjans amb llibres de fons?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Pensem només una cosa: si anem curts de paper, els llibres de fons ja els tenim impresos. Si taules de llibreries i contingut de mitjans no se centren a promocionar la novetat, l’oferta de títols i la seva demanda posterior serà molt més variada, mentre que editorials, llibreries i distribuïdores seguirem sent les de sempre.

Jo hi veig una solució.