Alliberar les energies de la societat

Però també la crisi de la Covid ha posat de manifest, de nou, que la societat existeix, que no només hi ha homes i dones i famílies, com afirmava la Thatcher. I és que sense el vincle que ens uneix com a membres d’una mateixa comunitat partint de valors i cultures cíviques compartides i sense les estructures intermèdies que hi ha entre els individus i les administracions, que conformen la societat civil organitzada, els països tampoc haurien pogut afrontar la pandèmia i les seves conseqüències. La immensa majoria dels ciutadans va tenir un comportament altament responsable durant les etapes més dures dels confinaments, les solidaritats i els mecanismes d’ajuda mútua van funcionar, van sorgir iniciatives de tot tipus per proveir-nos de respiradors i mascaretes i els aplaudiments de les vuit del vespre ens feien sentir membres d’una mateixa comunitat, que afrontava col·lectivament el seu destí. A Catalunya, el Tercer Sector Social va ser fonamental en l’atenció dels col·lectius més fràgils i vulnerables durant aquelles dantesques setmanes de la primavera del 2020.

Ara és també el moment de la societat civil organitzada. No només ens fan falta millors governs i un sector públic robustos, sinó que necessitem alliberar energies per facilitar el creixement i l’enfortiment de la societat civil organitzada. El repte és majúscul en un país com Catalunya, en el qual, i malgrat una secular tradició, en els últims temps ha semblat que el paper de la societat civil i la iniciativa privada i social han sigut qüestionades. Tenim molta feina pendent. Per exemple, en la necessitat de superar el qüestionament dels models de col·laboració publico-privat en la prestació de determinats serveis públics, a la recerca de la creació de més valor públic, recuperant la idea de Joan Subirats que allò públic no és només allò que fan les administracions. O en l’impuls d’una legislació que permeti una decisiva política de suport al mecenatge, similar a la dels països del nostre entorn més avançat. O amb menys intervencionisme i regulació en determinats àmbits, que més que protegir, emparar i ampliar els drets i llibertats dels ciutadans, els empetiteixen.

Notícies relacionades

L’error convergent

Talent Arena, formant talents digitals

I és que el capital social, que és un ingredient imprescindible per generar la confiança recíproca entre ciutadans que fa que la democràcia estigui ben greixada i funcioni de manera adequada, ha de veure fonamentalment amb l’existència d’un dens i intens teixit social. Fundacions, associacions, mútues, mutualitats, cooperatives, ateneus, esplais, caus, voluntariat... En tots els àmbits són més necessàries que mai.

Afrontem notables desafiaments des d’abans de la pandèmia. El deteriorament de la democràcia per la via de la polarització política, l’increment de les desigualtats socials i les fallades en la mobilitat social, l’emergència climàtica que ens amenaça, les disrupcions tecnològiques de tot ordre, la diversitat creixent i la complexitat de les nostres societats... demana també més societat civil organitzada, que generi més confiança social, més consciència cívica i més mecanismes d’ajuda mútua en la direcció de la millor tradició catalana.