La corrupció persegueix el PP

La sentència de l’Audiència Nacional que condemna l’extresorer del PP Luis Bárcenas i el partit com a responsable civil subsidiari és la tercera que acredita l’existència d’una caixa b, negada sempre per José María Aznar, Mariano Rajoy i altres dirigents o exdirigents. El text és inequívoc: «En el període en què Bárcenas va ocupar els càrrecs de gerent i tresorer, va gestionar els fons en metàl·lic aportats a la formació política Partit Popular com a donacions privades a través d’una comptabilitat paral·lela (comptabilitat b) de l’ingrés i despesa de la qual no es va deixar constància en la comptabilitat oficial ni per tant van ser fiscalitzades pel Tribunal de Comptes». Anteriorment, l’existència de la caixa b va ser acreditada en la sentència de l’Audiència Nacional de maig del 2018 –la que va provocar la moció de censura que va desallotjar Rajoy del Govern– i en la del Tribunal Suprem d’octubre del 2020, totes dues sobre la primera etapa del cas Gürtel. El paràgraf citat, al considerar Bárcenas un simple gestor dels diners aportats al PP, destrueix l’argumentació d’exdirigents com Aznar i Rajoy, que havien adjudicat només a Bárcenas les suposades irregularitats. 

Ara es tractava de si la remodelació de la seu del PP al carrer de Génova de Madrid es va pagar o no amb fons procedents d’aquesta caixa b. La sentència dona per provat que el PP va abonar més d’un milió d’euros a l’empresa d’arquitectura Unifica «al marge de la facturació i la comptabilitat oficial», fons «no declarats a la Hisenda Pública». Els jutges condemnen Bárcenas com a cooperador necessari d’un delicte de falsedat comptable, en relació amb un altre de frau al fisc, a dos anys de presó –amb els atenuants de confessió i reparació del mal– i al pagament d’una multa d’1,2 milions d’euros, i Gonzalo Urquijo i Belén García –responsables d’Unifica– a dos anys i nou mesos de presó i al pagament d’una multa de 2,6 milions d’euros. El PP haurà de pagar a l’Estat 123.669 euros com a responsable civil subsidiari.

La sentència concedeix versemblança almenys a una part dels anomenats papers de Bárcenas, que «reflecteixen successos la realitat dels quals ha quedat acreditada, com els traspassos als comptes de donatius oficials, entregues de diners a determinades persones vinculades amb el PP o els pagaments per les obres de reforma de la seu central de la referida formació política». Sobre les obres de reforma, els jutges expliquen amb detall el pacte a què van arribar els condemnats per pagar en diner negre part de les obres.

La sentència és demolidora per al PP, però malgrat això no hi ha hagut cap reacció oficial dels actuals dirigents del partit. «Ja hem dit tot el que havíem de dir sobre aquest tema», asseguren fonts de la direcció. I el que havien de dir és el que va dir Pablo Casado després de les eleccions catalanes de febrer –en les quals van acusar Bárcenas del pèssim resultat–, que es resumeix que des d’aleshores la direcció «no torna a donar explicacions sobre cap qüestió passada que correspongui a una acció personal que no hagi sigut en benefici del partit o fins i tot hagi pogut perjudicar-lo». Però la sentència deixa clar que no és cap acció personal, sinó que afecta de ple el PP com a organització, i Casado no pot amagar-se en l’argument que són coses del passat. És absolutament incoherent que quan convé –per exemple, en la passada convenció– Casado es presenti com a hereu del PP d’Aznar i Rajoy, però no vulgui assumir cap responsabilitat quan es tracta de casos de corrupció, tot i que siguin del passat. Mentre no ho faci, la corrupció perseguirà el PP.