Violència de gènere Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El monstre no existeix
La violència masclista no només té una forma, no actua sempre igual, no pots endevinar quins seran els següents passos i no sempre pots anticipar-te
Com la criatura que mira sota el llit perquè té por, en la violència masclista tampoc no existeix el monstre. No, almenys, com ens l’imaginem. Ni com ens han dit que ens l’hem d’imaginar. No existeix l’agressor de manual. Haurem d’oblidar els manuals, perquè serveixen de ben poc. Aquests manuals es van construir sobre unes realitats simples, gairebé literàries, sense matisos, sense llums i ombres, i aquesta construcció col·lectiva de l’agressor ha provocat que moltes víctimes ni tan sols es reconeguin com a tal: busquen el monstre sota el llit, i sota el llit no hi ha res.
Al disc ‘El mal querer’, Rosalía canta i completa el cicle de la violència, de víctima a supervivent, i hi ha uns versets que parlen d’aquesta absència sota el llit, o almenys de com aquesta presència del monstre de manual titil·la. 'Amargas penas te vendo / caramelos también tengo'. Tampoc la víctima té sempre la mateixa actitud. A l’imaginari és sempre submisa, o sempre una heroïna. Aquest arquetip del comportament de la violència és nociu per tothom: per qui la pateix i per qui l’acompanya des de fora.
Notícies relacionadesI aquest és, diria, el gran encert de la sèrie ‘Maid’. Perquè l’agressor no és el monstre de sota el llit. I la víctima no sempre s’atreveix a buscar-lo allà sota, però de vegades, sí. I l’estira i estira fins que el treu de la foscor, i s'el mira a la cara. D'altres vegades, simplement, no té forces ni per posar un peu a terra. Poder empatitzar amb tots dos en diferents moments de les seves històries personals ens acosta més a la veritat que tot l’imaginari comú que hem tingut durant dècades. La violència masclista no només té una forma, no actua sempre igual, no pots endevinar quins seran els següents passos i no sempre pots anticipar-te.
La dona que acompanya víctimes de la violència masclista, a ‘Maid’, ens regala una xifra que esgarrifa: de mitjana, tornem a casa amb el nostre agressor fins a set vegades. Set disculpes, set perdons, set tornades a casa, set pous, set amargures, set caramels. Set cops mirar sota del llit, i set cops no trobar-hi res.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
