Assegura Forcadell que té idees

Al bar Cuéllar, parlo de vegades amb un que va estar a la presó alhora que els líders llacistes. A l’home el van agafar conduint sense carnet no una ni dues vegades, sinó 21, si alguna cosa no se li pot negar és perseverança. Va acabar al garjola, és clar. A part de lamentar que es va tirar ell més mesos de presó que els nostres polítics, i que les condicions d’aquests res tenien a veure amb les dels altres presos, em va explicar que a la presó li feia classes una de les condemnades del procés. I com Forcadell, vinga a repetir que era allà per les seves idees. Fins que, suposo que tip de la tabarra, el nostre intrèpid conductor li va explicar:

-No senyora, vostè no és aquí per les seves idees. Si jo només hagués pensat a conduir sense carnet, no estaria ara a la presó, però és que, a més de pensar-ho, ho vaig fer. Vostè no seria aquí si s’hagués limitat a pensar en la independència.

Podria semblar sorprenent que un xaval sense estudis els mostrés així de fàcil la crua realitat a polítics bregats. No a Catalunya, on a la incapacitat dels nostres governants, tots ells analfabets funcionals, s’afegeix el victimisme inveterat. Tan fora de la realitat viuen, que no són pocs els que de veritat s’han acabat creient que les seves idees els van portar a la presó. És el que té habitar en un món oníric: confonen el que imaginen amb la realitat –llegeixi’s republiqueta–, i de vegades també prenen per simples idees el que són fets tangibles, llegeixi’s delictes. Tot al revés.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Jo mateix, sense anar més lluny, penso cada dia a fotre una pallissa a més d’un i a tocar el cul a més d’una, actes més que justificats en un i un altre cas, almenys segons el meu criteri. I la justícia no ha iniciat cap procediment en contra meva. Si els Forcadell, Junqueras, Romeva i companyia s’haguessin limitat a mirar una urna amb desig procaç, no haurien trepitjat la presó. Prenguin exemple de mi, que no fico mà ni per pegar ni per palpar, i d’aquesta forma tan senzilla he viscut feliç i en llibertat mentre ells purgaven les seves penes a l’ombra. La imaginació és lliure, almenys fins que es posi a caminar la llei que ens prohibirà les mirades impúdiques, és a dir, que castigarà els pensaments. Llavors sí que poblaran les presons de presos per les seves idees, em temo que jo el primer.

A la pel·lícula ‘El declive del imperio americano’, un madur homosexual confessa als seus amics –mentre preparen el menjar– que el que de veritat li agrada són els nens de 8 anys, «que és quan tenen un culet més apetitós». Tot seguit, afegeix que no està boig, sap que això està malament i mai ho portarà a terme. Que en prengui nota Forcadell, que no té encara edat de confondre pensaments i fets consumats, i comenti –mentre prepara el sopar– quant li agradaria la republiqueta. Veurà com la policia no fa caure la porta de casa seva per entrar a detenir-la.