Revivint

Quílez és de Montcada i Reixac i allà em porten quan emmalalteix la meva mare. Tinc set anys i el meu germà Juan, quatre. Passem un any fins que la meva mare mor. Coses.

Em deixen temporalment a casa dels meus avis. Una llarga galeria veïnal. Els pregunto per què cap dels meus dos cognoms concorda amb els seus.

-És que en realitat no som els teus avis del tot.

M’adono que no he conegut cap avi autèntic. Zero. Bé.

Ja veus, Quílez, Montcada vincula les nostres biografies. Jo vaig ser al teu poble abans que tu. Coses de l’edat. 

I després tants records de Sant Andreu, les brutals hòsties no consagrades a l’Acadèmia Catalunya, les hòsties amb els del Bon Pastor i els de la plaça de les Palmeres. Quina hostilitat. Al col·le un ensenya una pistola. Així. Un altre va participar en l’atemptat contra la revista ‘El Papus’.

Després ‘el Vaquilla’, ‘Perros callejeros’, les barraques del Pont del Treball, més de 1.400 atracaments bancaris en un any a Barcelona. El local Las Vegas, de ressonàncies ultradretanes. Manifestacions i més hòsties. Atemptat contra Carrero Blanco.

Salvador Puig Antich (25 anys) és traslladat a la presó model a la sala de paqueteria. S’acomiada de les seves germanes i el seu advocat.

-Adeu, guapo.

L’espera el garrot. Se li desencaixa la cara. El botxí Antonio López Sierra fa girar l’enorme maneta. Fatal. Puig Antich es regira a la cadira i triga a morir.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Últims afusellaments i mor Franco. Després la merda de mili a València a les ordres de Milans del Bosch, que després dona un cop d’Estat. ETA no para de matar.

Perdona, Quílez, se me n’ha anat l’olla. Tots dos, això sí, llicenciats a Bellaterra i treballant en el que ens agrada. Les coses ara no van bé, però qualsevol temps passat va ser pitjor. Èxit per al teu llibre ‘El contragolpe’.