Política catalana Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
ERC no trenca els blocs
Els republicans negocien i pacten amb el PSOE, però es neguen rotundament a tractar amb el PSC ¿Es pot parlar a Madrid i callar a Barcelona?
Segunda jornada del debate de política general en el Parlament /
Malgrat que el clima polític a Catalunya ha millorat ostensiblement, malgrat que s’ha obert el diàleg entre el Govern de Pedro Sánchez i la Generalitat –en la comissió bilateral i a la taula de diàleg–, malgrat el gir pragmàtic de l’independentisme republicà, malgrat que el referèndum pel dret d’autodeterminació i la independència es veuen cada vegada més llunyans, ERC continua incrustada en un dels dos bàndols i no s’atreveix a trencar amb la política de blocs.
L’obstinació a aprovar els Pressupostos de la Generalitat amb la CUP és una mostra més d’aquesta política, quan a més els cupaires estan pujant l’aposta i sembla que no es conformaran amb un maquillatge del pacte al qual van arribar amb ERC per a la investidura de Pere Aragonès. Però la política catalana és tan singular que ja no sorprèn que un partit de govern com ERC, que podríem situar amb generositat pròxim a la socialdemocràcia, s’aliï amb una formació que es declara anticapitalista i antisistema. Només la prioritat del component independentista és capaç d’explicar aquesta estranya aliança.
Notícies relacionadesAragonès i el conseller d’Economia, Jaume Giró, repeteixen que la CUP és la sòcia preferent per aprovar els Pressupostos, una opció que en el cas del titular de la cartera responsable dels comptes públics és una contradicció amb la seva trajectòria passada.
La contradicció s’aguditza perquè hi ha altres possibilitats d’aprovar els comptes. Fa setmanes que el líder del PSC, Salvador Illa, ofereix la seva col·laboració per aprovar-les, una oferta que només rep el menyspreu del president de la Generalitat. No obstant, ERC ha permès a Madrid el tràmit dels pressupostos Generals de l’Estat al renunciar a una esmena a la totalitat i és molt possible que al final aprovi els comptes. ¿ERC és coherent al negociar i pactar amb el PSOE i negar-se rotundament a tractar amb el PSC? ¿Té sentit la marginació dels socialistes catalans quan s’ha posat en marxa la taula de diàleg entre els dos governs? ¿Es pot parlar a Madrid i callar a Barcelona?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
