Apunt
Jo soc l’Assemblea
H_3772476.jpg /
Hauria passat del tot desapercebuda, la commemoració de la fundació de l’Assemblea de Catalunya, si no s’hagués produït la doble circumstància de l’apropiació indeguda per part d’una fracció de l’independentisme i per l’altre la protesta del PSC, que ha diferència d’ERC o dels Comuns, que s’han fet el sord, han aixecat el dit amb una tan santa com inútil indignació. Molta unitat per recordar però ben poca per imitar en aquest temps de subdivisions. Que la Presidència del Parlament ha passat amb tres capítols de desafiar l’Estat a simular que se’n burlava per, finalment, posar-se ridículament al servei de les ambicions personals, mes enllà i tot que les de partit, és una seqüència tan coneguda com poc interessant. Carme Forcadell se la va jugar, Roger Torrent va jugar al gat i la rata i Laura Borràs espera trobar el dineret mentre escombra les costerudes escalinates de la pròpia mitificació. La trista seqüencia només importa els que igualen gestió de l’autonomia i delicte d’alta traïció.
Tot i això, ni el més rocambolesc dels discursos és mai innocent, cal remarcar la curiosa circumstància que porta aquests mateixos denunciadors del col·laboracionisme a considerar-se hereus en exclusiva de l’esperit de la famosa Assemblea de Catalunya, aquella que va saber unir tots els demòcrates rere l’aspiració comuna de la llibertat i, oh benaurada coincidència, l’amnistia i, llàstima, l’autonomia. El sil·logisme s’estroncaria aquí, atesa la contradicció flagrant entre Generalitat i estat propi, si no fos que consideren que l’autonomia fa mig segle reclamada no era altra cosa que un eufemisme per independència, i en el pitjor dels casos un estadi tolerable per aconseguir-la convertit ara en maleït obstacle.
De manera que el tancament del ventall fins a una sola opció, la del sector de JxCat més afí a la CUP, amb algun comparsa de circumstàncies, era del tot intencionat. No va ser el primer ni serà l’últim intent d’aquest sector de JxCat per apropiar-se en exclusiva del marxamo de demòcrata català.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
