Debat públic Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pensions, un futur de solidaritat
Per als qui s’oposen a pujar les cotitzacions, la pregunta és: ¿què prefereixen, una retallada de les prestacions o un augment de la falca fiscal?
La por de l’escalfament global ha convertit el futur en un factor determinant de la política del present, però hi ha altres pors vinculades a l’avenir i una d’elles, més imminent i menys global, és la por de la fallida dels sistemes de pensions. Per això hem d’utilitzar la nostra capacitat de prospectiva per anticipar, sense hipotecar-lo, el futur de les pensions públiques, una de les nostres responsabilitats més importants davant les pròximes generacions
La unanimitat dels experts apunta a la insostenibilitat dels sistemes de pensions públics. Les actuals projeccions demogràfiques, recolzant-se en la relació entre actius i passius, pronostiquen, com Churchill el 1941, que mai tants dependran de tan pocs. No obstant i deixant al marge els errors que, en relació amb l’evolució poblacional, s’han comès en el passat, convindria esbrinar si en el futur una població activa menor podria proporcionar una riquesa més gran. I el cert és que, al llarg de la història, el desenvolupament econòmic i l’augment de la productivitat sempre han anat de la mà del creixement de l’economia. De manera que la qüestió crucial consisteix a dissenyar un futur de solidaritat, de redistribució social i intergeneracional o no fer-ho. Dit d’una altra manera: acceptar la diferència cada vegada més gran entre les rendes del treball i les del capital o afrontar, seriosament, com redistribuirem el producte social.
Naturalment resulta indispensable articular bé el registre temporal de l’assumpte, diferenciant correctament el curt i el llarg termini.
En un horitzó de tres o quatre dècades, el repte passa per transformar un contracte social pensat per a la plena ocupació, una esperança de vida menor i més protagonisme de l’Estat, en un context com l’actual, de disminució del poder estatal davant forces econòmiques i financeres que flueixen lliures en l’espai global.
A curt i mitjà termini es tracta d’evitar una acceleració progressiva del deteriorament dels comptes de la Seguretat Social a partir del 2023, data d’incorporació dels ‘baby boomers’ que, amb carreres laborals més llargues i bases de cotització més altes, comprometrien el ja elevat dèficit estructural del conjunt de l’economia espanyola i afectaria els compromisos d’estabilitat contrets amb la UE.
Notícies relacionadesLes xifres són més sinceres que les paraules, així que convé saber que el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022 té consignat un crèdit de 149.996 M€ per a pensions contributives i els ingressos previstos per cotitzacions socials són de 136.345 M€. L’Estat a més aportarà uns altres 36.276 M€ dels quals 18.396 M€ tenen per objecte «garantir la sostenibilitat del sistema a mitjà i llarg termini» (l’anomenada guardiola). En aquest context s’inscriu l’alça de 0,5 punts de les cotitzacions que, durant 10 anys, a partir del 2023, es repartiran entre treballadors i empreses.
La pregunta per als que s’oposen a aquesta mesura és la següent: ¿què prefereixen, una retallada de les prestacions o un augment de la falca fiscal?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
