Pensions: sostenibilitat contra incertesa

Els d’avui, els nostres pares i avis, aquells que amb el seu esforç, sacrifici i treball van construir l’Espanya que disfrutem, els que mereixen una jubilació tranquil·la, els que necessiten seguretat, confiança i certesa.

Són ells i els que anem darrere, la generació del ‘baby boom’, els que hem de patir una incerta reforma de les pensions.

Incerta perquè no és clara, perquè no és transparent, perquè no concreta el com ni el quant, ni com es pagaran les pensions del futur ni quant ens costarà als espanyols aquesta reforma.

Les pensions es paguen a través de l’ocupació, que és la veritable palanca de l’Estat del benestar, a més ocupació, millors pensions. No obstant, els comptes no surten. Amb una taxa d’atur juvenil de gairebé el 40%, ¿qui pagarà la pensió a aquests milions de ‘baby boomers’ que es comencen a jubilar en pocs anys? ¿Com estalviar a la guardiola de la Seguretat Social per garantir les pensions?

Les fórmules que ofereix el Govern són retardar l’edat de jubilació; retallades a les pensions, especialment en les cotitzacions més altes, penalitzant doblement qui més ha pagat durant la seva vida laboral i destralada als contribuents mitjançant pujada d’impostos.

Tot menys aturar l’arrel del problema de les pensions, que és la creació d’ocupació, especialment en joves, que són els grans oblidats pel Govern, i l’estalvi en despesa pública, per exemple reduint ministeris i assessors.

Per tant, l’escut social del Govern tornem a ser cadascun dels ciutadans que hem de pagar els seus experiments. Ho sabem bé els autònoms, a qui no deixen d’apujar-nos les quotes; ho saben bé les famílies a les quals han pujat el rebut de la llum més d’un 200% i ho patiran els pensionistes d’avui i del futur amb aquesta mesura, que no garanteix la sostenibilitat de les pensions.

El Govern obre en canal el cor del sistema del benestar amb la reforma laboral a mida de Podem i la de les pensions a mida del PSOE, totes dues tenen el seu origen en el sectarisme, en voler destruir tot el que va construir el PP, tot i que hagi servit per crear ocupació i sostenir les pensions, i totes dues posen en risc de col·lapse el sistema.

Perquè la política social s’ha de gestionar pensant en els que més ho necessiten, no amb mesures curtterministes ni amb experiments; sí amb diàleg, consens, serietat, responsabilitat i sentit comú.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una cosa que no s’aprecia en una reforma que no contempla recuperar el complement a mares treballadores, que va eliminar aquest Govern mal anomenat feminista; que deroga les desgravacions fiscals a l’estalvi; que suprimeix el factor de sostenibilitat i amaga com serà l’equitat intergeneracional.

Una reforma que no se centra a resoldre el problema de fons, que no garanteix la sostenibilitat i que posa en risc el gran consens de la democràcia, el Pacte de Toledo. Una reforma que, de moment, només genera incertesa.