El premi Nobel al bitxo

El 1967 es va atorgar el premi Nobel als científics que van desxifrar el mecanisme de la visió i el 2004, als que van identificar el de l’olfacte. A diferència d’aquests sentits, que estan localitzats en parts concretes del cos, les bases moleculars del dolor i la pressió no havien sigut identificades, entre altres coses perquè són presents a tot el cos, especialment a la pell, però també als òrgans interns. Aquest coneixement és de vital importància per les seves aplicacions en el tractament del dolor. Hem de ser conscients que, tot i que ho percebem com una font de sofriment, sentir dolor és un dels mecanismes de supervivència més importants, perquè ens avisa quan el nostre cos està patint un mal –una cosa molt calenta destrueix els nostres teixits, un infecció que causa inflamació pot matar-nos, se’ns ha trencat un os, etc.– per tal que ho remeiem. Per això, les persones que no senten dolor tenen una esperança de vida molt curta. 

Però, ¿quina relació tenen els bitxos amb aquest premi Nobel? Aquests petits pebrots, habituals en la gastronomia de països tropicals com Mèxic o l’Índia, tenen capsaïcina, una molècula que provoca sensació de calor i cremor al paladar. L’equip de l’investigador Julius, que va rebre el premi Príncep d’Astúries d’Investigació 2010, va fer servir capsaïcina per identificar el receptor sensible a la calor, denominat TRPV1, perquè l’esmentat receptor també s’activa amb aquesta molècula. A la pell hi ha molts d’aquests receptors, que davant un estímul de calor o de capsaïcina, generen un impuls nerviós que va fins al nostre cervell, el qual ens avisa que una zona del nostre cos està en contacte amb una cosa molt calenta, o que no continuem menjant picant. Julius i el seu equip van identificar un dels mecanismes del dolor, perquè el picant no és un tipus de sabor, sinó una espècie de dolor.

Per la seva banda, l’equip d’Ardem Patapoutian va descriure per primera vegada dos receptors capaços de detectar pressió, que va denominar Piezo1 i Piezo2. Després d’aquests descobriments, es va posar de manifest que el Piezo2 és essencial per al sentit del tacte i té un paper fonamental en la detecció de la posició i el moviment del cos, coneguda com propiocepció. Els dos receptors regulen altres processos fisiològics vitals, com la pressió arterial, la respiració o el control de la bufeta urinària. Addicionalment, els equips de Julius i de Patapoutian, treballant de manera independent, van identificar el receptor TRPM8 que s’activa amb el fred, utilitzant mentol.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El funcionament d’aquests receptors, que són una espècie de comportes, és un procés complex que implica el pas dels ions a través de la membrana que recobreix la cèl·lula. Per exemple, el receptor TRPV1 s’obre quan la capsaïcina hi entra en contacte i, a conseqüència del tràfec de ions, emet un senyal elèctric que arriba al cervell. Quan s’aplica una calor excessiva té lloc un procés similar. 

¿Quina aplicació pràctica té el que sabem de la capsaïcina? Que si li fem una mossegada a un pebrot de Padrón dels que piquen, no serveix de res beure aigua, perquè la capsaïcina és insoluble en aigua; no obstant, és molt útil beure llet perquè la caseïna (la proteïna de la llet) l’envolta i la desactiva. I quan tinguem necessitat d’anar al lavabo, recordem que entenem la causa de la nostra urgència perquè una persona que alguns haurien qualificat com ‘mena’, ja que en la seva joventut va deixar el seu Líban natal arrasat per la guerra, va tenir una oportunitat de demostrar la seva vàlua al seu país d’adopció.