Vella per treballar

La moda, digna del pitjor manual per als ‘dummies’, està arruïnant la vida i l’autoestima de massa persones talentoses, amb necessitat i ganes de treballar. La culpa d’una crueltat tan gran no és imputable al sistema, com si aquest fos una catàstrofe natural impredictible. El sistema el formen homes i dones que des dels seus flamants departaments de recursos humans decideixen qui és apte i qui no per treballar a les seves empreses.

Els elegits encarregats al seu torn d’elegir descarten un currículum, escatimen una entrevista o no responen a un ‘mail’ només perquè l’edat del candidat supera els 45 anys. És una discriminació tàcita amb un agreujant de covardia: mai s’explica el motiu real del descart, es dona per fet. L’absència d’explicació és l’explicació en si mateixa: «Tens quaranta i molts anys. Ja saps que no et contractaré».

El missatge absent va calant com una gota xinesa que impedeix agafar el son. És desesperant perquè a més no té solució. Els treballadors que la crisi perenne o la recent pandèmia ha expulsat del mercat, poden reciclar-se, formar-se i fins i tot reinventar-se, però no poden descomplir anys.

El pas de la vida acaba sent el principal enemic fins que arriba la mort d’oportunitats definitiva, als 55.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

L’última Enquesta de Població Activa mostra que l’atur entre els més grans de 50 ha arribat a les 999.000 persones. Gairebé un milió d’aturats els currículums dels quals aniran a la paperera per no ser socialment joves.

¿Recorden ‘El curiós cas de Benjamin Button’? En el cèlebre relat de Scott Fitzgerald, el protagonista es rejoveneix amb el transcurs del temps. No se m’ocorre cap altra manera de complir els requisits per a un lloc de treball en l’actualitat: experiència demostrable, estudis il·limitats i joventut, molta joventut.